Fa uns anys, concretament al maig del 2011, una formació política es presentava amb l’eslògan: “Primer els de casa” durant les eleccions municipals d’aquell moment. Tot i el caire xenòfob de la frase, potser ens podríem parar a pensar què cal fer amb les tradicions?
Cada any, en aquestes dates, sempre sorgeix el mateix debat. Si cal mantenir la castanyada o adaptar la celebració americana de la nit de Halloween. Sembla un Déjà Vú, cada any pensant en el mateix. Però la realitat és que el dubte segueix existent.
Quan jo anava a l’escola, el dia 31 d’octubre sempre ens ajuntàvem tots els estudiants de l’institut al pati central. Allà, cada mestre repartia dos panellets i cinc castanyes per a cada un de nosaltres. Era un moment únic perquè centenars d’alumnes, de tots els cursos, compartíem aquella última tarda d’octubre i parlàvem de les coses que qualsevol nen de primària parlava durant aquella època.
Ara és diferent, ni castanyes ni panellets. Ara els companys de classe de la meva germana, i ella també; només volen gaudir del Halloween. De fet, la tradició de l’escola de passar la tarda al pati central menjant panellets i castanyes ja no es celebra.
Quan et passeges pels carrers, els aparadors deixen de tenir el típic maniquí vestit de castanyera, com fa uns anys. Ara, només trobes esquelets i mòmies, què a vegades fan més riure que por.
És cert, que fa gairebé vuit anys quan el partit polític de Josep Anglada dictaminava “Primer els de casa” ho deia en un to racista. Però potser caldria preguntar-nos si seria millor posar “primer les tradicions de casa” abans d’adaptar una festa completament americana.
