Fa pocs dies vaig tenir un debat molt interessant sobre les Programacions Culturals estables. No soc ni tècnic ni especialista en Programació Cultural, però penso que cal diferenciar les Agendes Culturals de les Programacions Culturals Estables.
Les Agendes Culturals són absolutament necessàries i tenen un objectiu informatiu. Normalment, les activitats que s’anuncien no estan interconnectades ni pensades de fora global. Sempre hi ha excepcions és clar, però el seu objectiu és saber quin dia fan què.
En canvi, una Programació Cultural Estable ens relaciona un conjunt d’espectables que ocupen la cartellera cultural durant un període de temps concret. Anual, semestral, trimestral, etc. Això obliga als organitzadors a planificar-ho amb temps, seleccionar quin tipus d’espectacle es vol i conèixer bé el sector i les necessitats. D’alguna manera implica professionalitzar el sector Cultural de les administracions públiques, cosa positiva. Fins i tot pot portar a estalviar despeses a curt termini.
Però els principals beneficiats serien els espectadors, els quals podrien planificar els espectacles que volen veure, aconseguir abonaments o descomptes de fidelitat, ser crítics, sentir-se partícips de l’enclavament cultural, etc.
Passant a una visió més llarg-terminista, penso que aquests programes, que normalment prenent un nom concret, també poden ser estructures de pensament, valors, normes i pràctiques que es transmeten i consoliden dins d’una societat al llarg del temps. En són exemples les programacions anuals dels grans teatres catalans, o els programes culturals semestrals i trimestrals de l’Ajuntament d’Olot, Figures o Palamós. Aquests s’esforcen en intentant posar un fil argumental a tota la programació, que ens expliqui alguna cosa o suggereixi quelcom. A vegades es pot resumir amb algun eslògan.
Al final la Cultura té aquesta finalitat no? Influir en la manera en què els individus perceben el món, interactuen amb els altres i prenen decisions en la seva vida quotidiana.
Per tot plegat i independentment de les dimensions i les capacitats dels Ajuntaments, soc un ferm defensor que tots ells estableixin Programacions Culturals Estables.
