/
RSS Feed
El passat febrer tots els assistents a l’acte central de celebració del 30è aniversari del CCCB, ens vam quedar impactats per una sentència pronunciada per la filòsofa alemanya Carolin Emcke: jo prohibiria TikTok, va dir.
La frase no venia després de fer un cigaló amb el cunyat sinó d’un interessant diàleg amb el científic Ricard Solé, moderats per la Judit Carrera. Segons Emcke el problema no rau tant en el contingut insubstancial de TikTok -i els germans que de ben segur aniran sortint- sinó del temps que ens roben (sí, així, en un plural acusadíssim) a temes més profunds i que ens disparin àrees del cervell més interessants. És a dir, el TikTok com a lladre del temps preuat de la lectura, el diàleg, el pensament crític. Una estratègia per atontar-nos, en definitiva.
Ho veiem constantment i en patim les derivades en molts àmbits. A més, el reforcem des de les institucions, com amb la decisió d’eliminar les lectures obligatòries a la Selectivitat. Ho volem tot encapsulat, multimediat, trossejat i influenceritzat. I la cosa va a més. El País acaba d’oferir un servei per llegir des del mòbil aquest diari en 5 minuts. Segurament respon a una demanda i una realitat. És al·lucinant: fins i tot a Ràdio Capital ens demanen píndoles que no passin dels dos minuts. Som uns avançats al futur. Un futur que fa patir i que a les portes de les eleccions europees, ens indica que l’ultradreta i els missatges fàcils i populistes avancen a la velocitat del retuit.
