Entre les promeses que ens fem a l’estiu, solem incloure la de llegir més. Hem guardat a la cantonada més amagada de la prestatgeria del menjador, els dos totxos que per Sant Jordi ens va regalar la mare, el llibre del poeta mort recentment, l’últim bestseller que ens va arribar a les mans sense voler-ho evitar i aquell llibre d’autoajuda que mai confessarem que vam comprar a l’aeroport.
Després, vindrà el juliol i la calor per deixar les coses al seu lloc. Ens mostrarà que només aguantarem 10 pàgines de la novel·leta de butxaca perquè les veus d’en Jonathan i la Jennifer jugant a pales no ens deixen concentrar, o que el tedi d’agenciar-nos amb un para-sol, ens han impedit una lectura amb condicions de més de 10 minuts a l’aire lliure.
Tornarem a comprar algun diari en paper, un diumenge al migdia ens el llegirem en una terrasseta amb el cafè amb gel a la mà. Ens direm que cal que hi tornem, que és un plaer que no podem deixar passar i ens durarà aquest impuls el mateix que els glaçons que ja no refreden el nostre cafè. Sortirem, gloriosos, a visitar la millor llibreria del poble-que-bonic-on-estiuejo, i ens emportarem algun llibre que en el seu títol contindrà la paraula Empordà, per recordar-nos a nosaltres mateixos, que vivim de forma perenne o efímera, en un dels millor paradisos del planeta.
