Aquest darrer cap de setmana de gener, tot i les encara gèlides nits hivernals que fa que ens llevem cada matí amb paisatges emblanquinats pel gebre, les temperatures al migdia, fregant els 20 graus, s’han enfilat el suficient com per permetre que a casa pugéssim fer el primer dinar amb amics a l’aire lliure de l’any, al peu d’un ametller florit que anunciava al cel el pròxim adveniment de la primavera.
I amb el bon temps, sumat a l’escassetat de neu que s’albira des de la plana de la nostra banda del Pirineu, han arribat a l’Empordà els primers visitants de cap de setmana, fet empíric demostrat a les carreteres del nostre país petit. També han aparegut les primeres mosques, a casa. No en facin segones lectures, o sí, estimats oients, simplement constato una causalitat natural.
Aquesta causalitat em porta a fer-me preguntes. Els empordanesos vivim en un dels indrets més privilegiats -i cobejats- del nostre país: platges i cales d’ensomni, bucòlics paisatges rurals, una terra acollidora de bons vins i bon menjar… Totes aquestes bondats són un reclam natural de primer ordre que atrau als visitants com el sol a les mosques, com les glans als senglars. Així doncs, cal gastar-se quantitats ingents de diner públic en allò que anomenem Promoció Turística per atraure a més persones a l’Empordà? És necessari que els autobusos de transport públic llueixin propaganda de les nostres viles i cales? De debò algú pensa que sense aquesta despesa ningú vindria de vacances a l’Empordà?
La promoció turística mou molts milions d’euros l’any, començant pels professionals de la política que al capdavant d’àrees i departaments cobren uns sous astronòmics i garantits a prova de pandèmia, uns sous que mai de la vida cobrarà cap treballador turístic, ni tan sols cap petit empresari del sector. De ben segur que bona part d’aquests diners estan ben destinats i administrats, però… I si descobríssim que sense tant de dispendi els turistes arriben igual? I si amb aquests diners que ens estalviéssim fomentéssim una societat més equitativa i econòmicament diversa? Preguntes incòmodes per el gran capital i els seus sol·lícits servidors, aquells a qui entre tots paguem els sous perquè serveixin als interessos d’altri.
