He apuntat en una llibreta tot allò de bo que he de fer al 2020 i que he fet malament a l’any que deixem.
Bé, no tot ha estat dolent, perquè mantindré, en l’any que hem començat, la meva dieta anti tuiter, que considero que és la font de molts mals del país. Tinc la sensació, almenys així m’agradaria, que la major part de la societat no fa cas d’aquesta xarxa, que últimament només ens aporta vòmits en forma de missatges breus i mala llet col·lectiva en pocs caràcters. De Facebook, que cada dia es va fent una mica més petit, millor no parlar-ne. I em quedo de moment amb instagram, que ens ensenya la càndida felicitat ensucrada de postes de sol, o gent entaulada davant platarros de cargols, paisatges exòtics o postureo. Però en definitiva diguem que Instagram aporta alguna cosa més positiva que no pas aquella competició a veure qui diu la frase més ridícula, més feixista, més cafre o més troglodita, les que s’ensenyen a primer de cunyadisme i que tant podem sentir aquestes festes.
He començat l’any com tothom. És a dir, fartant-me de xurros i xocolata desfeta i quasi al mateix moment que pagava el rebut del gimnàs de gener, al qual hi aniré dos dies i mig, essent generós. Porque yo lo valgo.
He començat l’any, com us deia, amb una llibreta plena de propòsits que penso complir, perquè em va portar una tarda de pensar molt i molt i molt, i per donar-hi més solemnitat ho vaig escriure en una biblioteca. Sembla que fa més seriós apuntar les coses aquestes en una biblioteca, més que no pas al bar de plaça entre xistorra, callos o patates braves. El meu llistat, pulcre i endreçat, està ple de bons propòsits. A la meva llibreta indico que no correré amb el cotxe; que escriuré cada dia una mica; que llegiré d’una vegada l’Ulisses de Joyce, que escoltaré dues hores d’anglès al dia, que aniré a córrer cada matí a les sis de la matinada, que estalviaré quatre quartos, que finalment tindré organitzades les sabates i la roba i que m’obligaré un cop a la setmana a planxar camises, que és el que més odio al món. És curiós el futur, perquè et porta a pensar que tot allò dolent ho faràs de més bona gana demà, la setmana vinent, o a l’any nou.
Menjar bledes i mongetes verdes formarà part de la dieta del gener, febrer i març, diu la meva llibreta feta al desembre, que vaig escriure després d’haver-me menjar una plata de canelons. Deixem passar aquestes festes, i després amb tota la il.lusió del món abandonarem les gambes i els escamarlans per les peses, la cinta de córrer, la sopa de col -que és diurètica- i el peix a la planxa. I no ens hi posarem per poc perquè l’any 2020 perdré vint quilos, així ho diu la meva llibreta i és obligatori seguir-la.
La meva llibreta també diu que no cometré excessos, que a tot diré sí senyor, que aniré a fer-me revisions al metge més freqüents, que em revisaré el colesterol, que em compraré un rellotge d’aquests que et controlen les pulsacions, les hores de son i els quiquis, i que evitaré els donuts i que això de portar arracada als 46 ja no em fa jove. Seguiré fil per randa tot el que he escrit a la meva llibreta.
I sobretot faré el que no està escrit, que és, simplement, llençar-la en marc, i oblidar-me de tots els propòsits. Bon any 2020 net de desitjos irrealitzables.
