L’església paleocristiana o església Vella de Santa Cristina d’Aro, el poblat iber Plana Basarda i 12 jaciments megalítics han estat declarats com a béns cultural d’interès local (BCIL) del municipi. Així ho ha acordat el ple de l’Ajuntament cristinenc reunit dimarts a la tarda amb l’objectiu de garantir-ne la seva protecció i preservació en el futur. Però, al mateix temps, vol que el patrimoni arqueològic i arquitectònic serveixi per al desenvolupament turístic i econòmic i de dinamització del municipi. “Amb aquest grau de protecció, tindrem un més fàcil accés a finançament pel que fa a les intervencions i adequacions dels jaciments”, ha recordat la regidora de Cultura, Tina Gorina. Fins ara, Santa Cristina comptava només amb 2 elements protegits a nivell català i amb la classificació màxima de béns culturals d’interès nacional (BCIN): la Cova d’en Daina i el castell de Solius.
L’aprovació de la figura de protecció dels 14 elements ho ha aprovat el ple, com marca la legislació vigent. A més, ho ha fet acompanyat d’un informe tècnic, que ha estat encarregat a l’arqueòleg Xavier Niell. L’informe destaca l’església Vella, d’origen romà, que es va abandonar al segle XI per una de nova a 300 metres, que és l’actual. “Potser sense la seva existència, el poble de Santa Cristina no hagués existit mai”, recorda el redactor de l’informe. Plana Basarda és un poblat ibèric que va existir entre els anys 350 i 50 abans de Crist. Té una extensió de dues hectàrees i ocupa un dels primers contraforts de l’Ardenya, amb excel·lents vistes sobre la vall del Ridaura. El poblat tenia un costat feble, la qual cosa va comportar la construcció d’una muralla. Disposava d’un carrer central, una cisterna d’aigua i una trentena de sitges subterrànies per guardar gra. Amb la romanització, els ibers van deixar el poblat i es van ubicar a la plana.
Respecte als elements megalítics, ja siguin cistes, dolmens o menhirs, la majoria es troben a la zona de Romanyà de la Selva, convertint-se en un dels agrupaments megalítics més importants del massís de les Gavarres-Ardenya. En concret, els elements protegits són la cista de la Carretera de Calonge, la cista del Suro del Rei, la cista de la Finca d’en Güitó, la cista del Bosc d’en Roquet, la cista de can Jan, el dolmen del Mas Bousarenys, el dolmen de can Reparat, el dolmen de les Pedres Dretes d’en Lloveres, el menhir de la Murtra, el menhir de la Pedra Ramera, el menhir de can Llaurador i el menhir del Terme Gros.
