Mateo Gil, antic guionista d’Amenábar, dirigeix aquesta pel·lícula interessant, però irregular, que es queda a mig camí i que destil·la una innecessàries ganes de transcendir.
Tom Hughes interpreta Marc, un home que és ressuscitat després de passar els últims 70 anys congelat. A partir d’aquí la història principal es retraurà al passat i veurem com li diagnostiquen una malaltia sense cura. Incapaç d’acceptar la seva mort, comptarà amb l’ajuda de l’amor de la seva vida, Naomi (Oona Chaplin), un cop prengui la decisió més difícil que hagi pres mai, acceptar la seva mort i congelar-se.
La pel·lícula peca d’ambiciosa i corre el perill, per qüestions formals, de ser igual de buida que el famós anunci anual de cervesa, al qual recorda en diversos fragments del metratge. Una pena, perquè contenia potencial per reflexions molt interessants i es queda només amb la superfície sense aprofundir en la part filosòfica, la veritablement interessant, per sobre d’una repetitiva història d’amor.
Tècnicament està molt ben aconseguida per ser una proposta espanyola de ciència-ficció, perquè no se’n fan, excepte estranyes excepcions. Mateo Gil, almenys, ha estat capaç que amb un pressupost baix, la pel·lícula visualment llueixi satisfactòriament i interessant, malauradament el problema està en el contingut de la història.
Tom Hughes interpreta Marc, un home que és ressuscitat després de passar els últims 70 anys congelat. A partir d’aquí la història principal es retraurà al passat i veurem com li diagnostiquen una malaltia sense cura. Incapaç d’acceptar la seva mort, comptarà amb l’ajuda de l’amor de la seva vida, Naomi (Oona Chaplin), un cop prengui la decisió més difícil que hagi pres mai, acceptar la seva mort i congelar-se.
La pel·lícula peca d’ambiciosa i corre el perill, per qüestions formals, de ser igual de buida que el famós anunci anual de cervesa, al qual recorda en diversos fragments del metratge. Una pena, perquè contenia potencial per reflexions molt interessants i es queda només amb la superfície sense aprofundir en la part filosòfica, la veritablement interessant, per sobre d’una repetitiva història d’amor.
Tècnicament està molt ben aconseguida per ser una proposta espanyola de ciència-ficció, perquè no se’n fan, excepte estranyes excepcions. Mateo Gil, almenys, ha estat capaç que amb un pressupost baix, la pel·lícula visualment llueixi satisfactòriament i interessant, malauradament el problema està en el contingut de la història.
- Publicitat -
