Puñales por la espalda

Rian Johnson dirigeix aquesta magnífica pel·lícula que rendeix homenatge a les adaptacions cinematogràfiques i televisives de les novel·les d’Agatha Christie i als personatges de Miss Marple i Hercule Poirot. Però Christie no és l’únic referent, Johnson també confessa que s’ha inspirat en altres aproximacions d’aquest gènere com les d’El juego de la sospecha (Cluedo), Gosford Park, que va dirigir Robert Altman o la sèrie S’ha escrit un crim, entre altres títols, per construir un tapís de referències en un homenatge a un gènere.

La trama. L’escriptor de novel·les de misteri, Harlan Thrombley (interpretat per Christopher Plummer) ha aparegut assassinat en la seva mansió. Els sospitosos són tots i totes els que varen assistir al seu vuitanta-cinquè aniversari, que es va celebrar instants abans del seu assassinat. 

Johnson ha volgut homenatjar a les pel·lícules clàssiques dels 70 que ajuntaven a un grapat d’actors de primera línia com són en aquesta ocasió Jamie Lee Curtis, Don Johnson, Chris Evans, Toni Collette, Katherine Langford, Michael Shannon, Riki Lindghome, Jaeden Martell, K Callan i Ana de Armas. L’encarregat de descobrir qui ho ha fet serà el detectiu Benoit Blanc, interpretat per Daniel Craig, mentre que el llegendari Frank Oz, titellaire i doblador del mestre Yoda d’Star Wars, interpreta a l’advocat de la família Thrombley.

De tots ells deixeu-me destacar-ne a dos especialment. Dels veterans em quedo amb Christopher Plummer, que una vegada més està immens. Dels joves, a Ana de Armas, que està sensacional i la química que té amb Plummer és meravellosa. Armas està encantadora, és els ulls de l’espectador en moltes ocasions i se’n fica a la butxaca.

Rian Johnson traspassa el gènere i el porta a la paròdia en alguns moments i en d’altres a la comèdia negra. I com ho fa? Doncs agafa els tòpics del gènere, te’ls mostra tots i els hi dona la volta de diferents maneres. Una d’elles en la resolució del cas. Aparqueu la lògica a la porta del cinema, la pel·lícula no va d’això. Puñales por la espalda crea una trama impossible i rocambolesca, com solen tenir aquestes pel·lícules, però l’embolica una mica més per portar la història a l’absurd. 

Rian Johnson aconsegueix modernitzar el gènere i fer que ens interessin aquest tipus d’històries que no aconsegueixen suscitar l’interès del públic actual. La pel·lícula en cap moment amaga els referents dels quals veu i en molts moments els fa explícits, com quan es menciona que el cas sembla un Cluedo. És precisament aquest el joc que ens proposa Johnson en la pel·lícula. 

Johnson també aprofita l’ocasió per fer sàtira política en visió americana sobre Donald Trump, tot i que en el personatge més jove de la pel·lícula jo hi he vist clarament a l’Albert Rivera. La lectura social sobre els rics, els pobres, la immigració i la condescendència de com uns miren als altres, plana per sobre durant tota la pel·lícula.

Puñales por la espalda és una pel·lícula enginyosa que a través d’un guió molt intel·ligent, esdevé un entreteniment de primera, com ho va ser fa un any Malos tiempos en el Royale. Agafa el clàssic policial de Christie i el regira perquè ens sembli nou i fresc, i ho aconsegueix. Èxit merescudíssim per una obra original no basada en cap franquícia sinó en una idea original. Benvingudes seran més propostes com aquesta.
Si en voleu més hem fet una ressenya també en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a Spotify, link a iVoox.