Arrel d’una notícia d’avui, et donaré tres exemples que indignen a qualsevol, per acabar afirmant el següent:
«Incomplir les normes és totalment desaconsellable però en alguns casos intentar comprendre-les, confiar-hi o complir-les, també.»
Sobre la comprensió. Avui, 23 de Gener de 2019, el Congres de Diputats ha derogat el Reial Decret 21/2018 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, el qual entre d’altres extrems, allargava el termini mínim de durada d’un lloguer d’habitatge de 3 a 5 anys si el propietari de l’immoble era un particular i fins a 7 anys si era una persona jurídica, com ara un fons d’inversió o un banc. A partir de demà, el termini mínim legal serà de 3 anys. Pels contractes de lloguer signats entre avui i la data d’aprovació del Reial Decret 21/2018, és a dir, el 18 de Desembre de 2018 (35 dies) el termini mínim serà el que he exposat inicialment, 5 o 7 anys. Els contractes signats anteriorment, entre el 18 de Desembre de 2018 i el 6 de juny de 2013, el termini mínim és de tres anys com tornarà a ser a partir de demà. Els contracte signats entre el 6 de juny de 2013 i 1 de gener de 1995 ja tenien un termini mínim legal de 5 anys com el que ha estat vigent aquests 35 dies, amb un sistema de pròrrogues que encara podria mantenir la vigència d’alguns contractes.
L’habitatge és un assumpte especialment important per qualsevol persona, sembla que no és necessari exposar que la regulació legal que es faci del lloguer és un assumpte seriós. Després «d’aclarir» quina és la durada mínima d’un contracte de lloguer d’habitatge, t’ho ha semblat?
Sobre el compliment. Com sabeu, anys enrere es podia fumar arreu. La intenció d’aprovar una llei que per motius de salud limités el tabac va comptar amb una oposició frontal de bars i restaurants. Tot i així, s’aprovà la llei 28/2005, de 26 de desembre coneguda com a llei Antitabac, la qual establia la prohibició de fumar a llocs públics però amb una excepció, els locals de més de 100 m2 havien d’habilitar un espai pels fumadors. Posteriorment, mitjançant la llei 42/2010 de 30 de desembre, s’aprovà la prohibició total de fumar als establiments públics. Aquesta prohibició total comportà que els bars i restaurants de més de 100 m2 que varen complir la llei i varen realitzar reformes als seus locals, varen perdre la inversió. Els que no la varen complir, varen fer bé? És seriós això?
Sobre la confiança.Tots coneixeu els cas de les subvencions a l’energia solar. Per Reial Decret 667/2007, s’establien subvencions per la producció d’energia fotovoltaica. 62.000 famílies varen invertir-hi confiant en un Reial Decret elaborat pel govern i signat pel rei. Malauradament, posteriorment al 2010 es varen signar d’altres reials decrets que retallaven considerablement les subvencions fins que finalment les inversions realitzades varen portar a la fallida aquestes famílies. En aquest país s’han rescatat bancs i autopistes, però sembla que a famílies que inverteixen en energies renovables no, ni tan sols quan ho han fet confiant en el BOE i el rescat no és més que complir amb la paraula del propi govern.
