Fa uns dies, com sempre faig, vaig fer una repassada als diaris i a les seves noticies. Per suposat, la invasió d’Ucraïna estava a la portada de tots els diaris del país, però l’acompanyava una altra noticia, una que em va cridar l’atenció, no només pel seu titular, sinó també pel seu contingut.
Doncs bé, el titular de la versió d’un dels diaris era aquesta: Els sindicats d’educació convoquen vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. Al entrar a la notícia, la primera informació que t’apareixia era la següent: l’avançament de l’inci del curs vinent ha sigut “la gota que ha fet vessar el got”, en paraules d’una dirigent sindicalista.
Doncs bé, crec que a aquesta frase li falta una segona part que els sindicats d’ensenyament pensen. El fet d’obviar els sindicats, per decidir un aspecte estructural com l’avançament de l’inici de curs ha fet vessar el got. El fet que es demani una reunió per acostar posicions, i que no es tingui en compte les reivindicacions dels treballadors i les treballadores, ha fet vessar el got.
Que les transformacions no poden esperar, tal i com diu el conseller Gonzàlez-Cambrany no justifica saltar-se el rol dels sindicats. A vegades, senyor conseller, les formes i els petits detalls marquen la diferència. Si realment era una cosa tant rellevant, notificar i veure les visions dels actors implicats és una part de la seva feina. Dir que es tira pel dret per l’expectativa a una confrontació amb els actors involucrats, no justifica les formes.
Aquesta vaga senyor conseller, és, de totes totes, una reivindicació dels sindicats que no es pot fer esperar.
