Pel seu pes demogràfic, a la demarcació de Girona li corresponen 17 dels 135 escons que té el Parlament de Catalunya, però com és sabut, el preu de cadascun d’aquests diputats és diferent a cadascuna de les 4 demarcacions catalanes.
Aquesta diferència (denunciada reiteradament per alguns partits), passa perquè així ho determina la llei electoral espanyola que és la vigent a Catalunya que, tot hi haver abordat la qüestió en diverses ocasions no ha estat substituïda per cap llei electoral catalana per la impossibilitat de l’acord dels diferents partits.
Mentre que a la demarcació de Barcelona calen 48.893 vots per obtenir un diputat, a les comarques gironines en són suficients 30.462. Aquesta diferència és motiu de queixa permanent per part dels partits que tradicionalment tenen una representació més gran a les comarques de Barcelona (sempre han defensat la proporcionalitat directa alegant que els vots de Barcelona valen menys que els de les altres demarcacions) i s’ha defensat sempre des dels partits amb més implantació al territori, amb l’argument que a Girona, Lleida o Tarragona, la població està més dispersada pel territori i cal garantir-ne la representativitat.
[infogram id=”copy-percentatge-de-participacio-1h0n25zre1yz2pe”]
Guanyar en vots però no en escons
És per aquest sistema d’atribució d’escons, que els partits sobiranistes han guanyat en escons en repetides ocasions, però sense tenir una majoria de vots i de fet, l’any 1999, Jordi Pujol va obtenir una majoria de diputats, però la candidatura de Pasqual Maragall el va superar en nombre de vots, fet que va propiciar que el socialista anunciés que faria un “govern a l’ombra”.
