Aquest dimarts fa quatre anys que la torroellenca Dolors Bassa va entrar per primera vegada a la presó, juntament amb la resta de membres del Govern de Carles Puigdemont que no van marxar a l’exili. Tenien una causa oberta per rebel·lió i malversació, per l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre i la Declaració Unilateral d’Independència del 27 d’octubre de 2017.
El 2 de novembre del 2017, Dolors Bassa i set membres més del Govern de Catalunya van declarar davant la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela i el fiscal, Miguel Ángel Carballo, va sol·licitar presó incondicional per a tots ells. Poc després, el 4 de desembre, Bassa va sortir temporalment en llibertat sota fiança després que la seva causa passés al Tribunal Suprem.
A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 va encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a la circumscripció de Girona, on va ser escollida diputada. Més tard, el 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat, va renunciar, juntament amb Carme Forcadell i Marta Rovira, a l’acta de diputada.
Tan sols un dia després, el 23 de març, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, va ordenar l’ingrés a presó de Dolors Bassa i quatre acusats més. Llarena ordenava presó provisional incondicional sense fiança per als cinc després de considerar que hi havia risc de fuga i de reiteració dels delictes pels quals van ser processats. Bassa va ser ingressada a la presó d’Alcalá-Meco.
El 4 de juliol de 2018 va ser traslladada al Centre Penitenciari Puig de les Basses, a Figueres. Durant la seva estada, el centre penitenciari es va convertir en un punt de concentració i denúncia per part de les entitats independentistes de les comarques gironines.
L’1 de febrer de 2019, Dolors Bassa va ser traslladada de nou a la presó de Madrid per fer front al judici que va començar a la capital el 12 de febrer. Van ser mesos de judici a Madrid davant del jutge Manuel Marchena. Finalment, el 14 d’octubre del mateix any es va dictar sentència. Imposava dures penes per als processats i, en concret, Bassa va ser condemnada a 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació.
Tot i que al juliol de 2020 li van concedir el tercer grau penitenciari, el Tribunal Suprem li va retirar el 4 de desembre, i al següent any, el 22 de juny de 2021 el Consell de Ministres van aprovar els indults per a tots els empresonats pel judici del procés.
A l’espera de la resposta del Tribunal Constitucional.
Els polítics catalans que van estar empresonats van presentar un recurs d’empara contra la sentència del procés al Tribunal Constitucional. Fins ara s’han resolt cinc casos i encara en falten quatre, entre ells el de Dolors Bassa.
Tot i que el recurs de Bassa havia estat sobre la taula abans, l’últim en resoldre’s ha estat el de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Així doncs, Bassa i la resta que estan pendents de la resolució del TC seguiran els passos dels altres i portaran el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, un cop tinguin la resposta i si és necessari.
