Quatre municipis costaners del Baix Empordà demanen que se’ls tracti com un de sol amb les restriccions de la covid-19 i decidir com aplicar-les. Són Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Santa Cristina d’Aro. Sostenen que formen “una àrea metropolitana” en aquesta part de la Costa Brava, que comparteixen realitat econòmica –marcada, sobretot, pels serveis- i reclamen poder aportar “la mirada de territori” a l’hora de prendre mesures per frenar la covid-19, més enllà de rebre una normativa conjunta per a tot Catalunya. A més, els quatre ajuntaments volen tenir veu i vot a l’hora de gestionar part de les ajudes europees. Els alcaldes –tots, de partits diferents- han escrit una carta que enviaran a Generalitat i Estat.
Clam conjunt dels quatre municipis del Baix Empordà per ser tractats com un sol perímetre, i tenir veu i vot tant amb les restriccions de la covid-19 com amb les ajudes europees. Els seus alcaldes han redactat una carta conjunta on reclamen “ser escoltats” i poder aplicar les mesures per frenar la pandèmia tenint en compte la realitat de cada lloc.
“Catalunya és diversa i plural, i també ho són els territoris”, ha explicat l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. “Però la normativa s’aplica de manera generalista i perd aquest enfoc”, lamenta.
D’entrada, al seu escrit, els alcaldes exposen que els quatre municipis són “una àrea metropolitana a la costa de les comarques gironines”. Perquè han creat sinergies i també comparteixen alguns serveis i una mateixa realitat econòmica, enfocada sobretot amb el turisme, el comerç i l’hostaleria.
“Més enllà de la separació administrativa, els quatre municipis conformem una sola unitat que s’estén al llarg d’uns 20 quilòmetres”, diu l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. A més, també recorda que durant anys hi ha hagut “una interrelació social i humana importantíssima” entre els seus habitants (prop de 50.000, sumant les quatre poblacions).
Per això, Sant Feliu, Platja d’Aro, Calonge i Santa Cristina demanen que se’ls tracti com un tot a l’hora d’aplicar restriccions. Per exemple, amb el confinament municipal. És a dir, que els habitants d’un i altre lloc puguin moure’s per tota l’àrea. “Urbanísticament i socioeconòmicament som una realitat contínua: compartim treballadors, ciutadans i famílies”, afirma Carles Motas.
“Mirada de territori”
A més, a la carta, els alcaldes reclamen “poder aportar la mirada de territori” a l’hora de prendre mesures contra la pandèmia. I en aquest sentit, tots quatre volen avançar cap a un “model de co-governança i co-decisió” i, més enllà de ser “receptors” de la normativa que fixi el Procicat i vigilar-ne l’aplicació, veure com adaptar-la.
“Amb un exemple s’entendrà de manera molt gràfica; als municipis de la
Costa Brava Centre, l’aplicació de la normativa que obliga a tancar l’hostaleria a dos quarts de deu del matí no té cap sentit”, diu Motas. “Això s’entén a l’àrea de Barcelona; però aquí, en ple mes de gener, no hi ha aglomeracions per fer un cafè”, hi afegeix l’alcalde de Sant Feliu. “Per això, ens oferim conjuntament com a àrea metropolitana per decidir com s’haurien d’aplicar les mesures”, subratlla.
Ajudes gestionades directament
A la carta, els quatre alcaldes també recorden la necessitat d’impulsar ajudes destinades a l’economia local. Recorden que el teixit econòmic dels quatre municipis està format, sobretot, per empreses familiars, autònoms i pimes. I que tot i que des dels ajuntaments han impulsat mesures de reactivació, la capacitat econòmica dels consistoris “és limitada i té un topall”.
“Les empreses i famílies necessiten bonificacions impositives, reducció de quotes o aportacions, i ajudes amb la finalitat de reactivar i impulsar el sector comercial, de restauració, d’oci i de serveis”, recull l’escrit. “Cal impulsar al més aviat possible ajudes adreçades a la productivitat, perquè les nostres empreses no es morin”, afirma l’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez.
Per això, els quatre municipis reclamen a Generalitat i Estat impulsar la “cogovernança”, per dissenyar conjuntament amb elles “plans de rescat i d’ajuda concrets adaptats a la conjuntura real i específica de cada territori”. A més, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Calonge i Santa Cristina també s’afegeixen a la demanda feta per entitats municipalistes perquè un 30% de les ajudes europees es canalitzin directament des dels ajuntaments.
“No només partícips, sinó també gestors”
“Som conscients que l’esperada arribada dels fons europeus han de ser part de la solució; però aquests fons, així com d’altres ajudes, també han de ser gestionats directament des de les administracions locals per poder encertar de ple amb les necessitats, accions i dinàmiques del mateix territori”, diu la carta. “Part de les ajudes s’han de gestionar directament per atacar els problemes diaris de les economies locals”, hi afegeix Jiménez. “No només volem ser partícips de les ajudes, sinó també gestors”, precisa.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Lourdes Fuentes, ha recordat que “anant bé” les ajudes europees no arribaran fins al juny. I per això, ha reclamat al govern espanyol que impulsi mesures urgents “per ajudar empresaris i autònoms”. “Tenim una pandèmia que serà llarga, i cal donar suport als empresaris i al comerç”, ha dit.
La carta que ara s’enviarà a Generalitat i a Estat, tant a diferents departaments com ministeris, la signen alcaldes de quatre forces polítiques diferents: Tots per Sant Feliu (Carles Motas), Junts per Calonge i Sant Antoni (Jordi Soler), el PSC (Maurici Jiménez) i ERC (Lourdes Fuentes). Tots ells també s’obren a què Palamós, amb qui Platja d’Aro i Calonge comparteixen badia, se sumi a la demanda.
