Ralph Elman, violinista i compositor britànic, va ser una figura única que va deixar la seva empremta no només en la música lleugera britànica, sinó també en la història dels Beatles. La seva vida, que va acabar a Pals i la Bisbal d’Empordà, sembla digna d’una pel·lícula, però també ha estat immortalitzada a la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on Elman es converteix en un personatge que connecta passat i present.
Elman i els Beatles: Una col·laboració inesperada
Elman va néixer el 1907 a Londres, en una família amb una llarga tradició musical. La seva trajectòria el va portar a liderar orquestres com Ralph Elman and his Bohemian Players, especialitzades en música lleugera i gipsy, que es va popularitzar a través de les emissions radiofòniques a la Gran Bretanya durant i després de la Segona Guerra Mundial. Tot i ser conegut en cercles musicals britànics, el gran públic potser no coneix una de les seves contribucions més inesperades: la seva participació en l’icònic àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band dels Beatles.
L’any 1967, Elman va ser convidat a participar en la gravació de dues cançons de l’àlbum: I’m the Walrus i Within You Without You. Aquesta col·laboració, tot i que breu, va vincular Elman amb un dels àlbums més influents de la història de la música moderna. De fet, se’l considera el “sisè Beatle” en algunes fonts, ja que va aportar el seu toc únic al violí, afegint una capa de profunditat i exotisme que es va integrar perfectament en el so innovador dels Beatles.
La connexió amb La Bisbal d’Empordà
Després d’una vida professional plena d’èxits, Elman va passar els seus últims anys a Pals, on va morir el 1983 a causa d’un càncer de pulmó. En aquell moment, la seva fama ja s’havia dissipat, i les circumstàncies que van portar a enterrar-lo al cementiri de La Bisbal d’Empordà van quedar en l’oblit durant dècades. No va ser fins al 2012 que Jaume Pla (Mazoni) va descobrir la seva tomba amb una làpida que indicava clarament les dates de naixement i defunció d’Elman, i una estrella de David que evidenciava la seva fe jueva.
El descobriment va causar una gran sorpresa, ja que Elman era conegut per haver col·laborat amb els Beatles, però el seu llegat semblava haver estat oblidat. La tomba, a més, estava en risc de desnonament per impagaments, i això va mobilitzar una campanya per part dels músics locals per preservar les seves restes al cementiri bisbalenc. Aquesta campanya es va culminar amb un concert homenatge on es van interpretar cançons de Sgt. Pepper’s, rememorant així la seva vinculació amb els Beatles.
De la història real a la ficció sonora
La vida i el llegat de Ralph Elman també han trobat un nou espai en la cultura popular a través de la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on apareix com un personatge que retorna de l’altre món per compartir la seva història. En aquesta sèrie, Elman és presentat com una figura fantasmagòrica que manté converses amb altres personatges emblemàtics, en un diàleg entre el passat musical i la realitat contemporània.
En el capítol 5 de la segona temporada, Ralph Elman és retratat com el “sisè Beatle”, i la trama juga amb la seva vinculació amb la música moderna, incloent la seva col·laboració amb els Beatles, i la seva connexió amb La Bisbal d’Empordà, un lloc on el temps sembla barrejar-se amb la memòria musical. Aquesta ficció combina humor i història, oferint una visió creativa sobre com figures oblidades poden ressorgir a través de la narrativa sonora.
El llegat d’Elman avui
Elman, tot i que desconegut per molts, és una figura que personifica la fusió de diferents gèneres i cultures musicals. La seva música, que oscil·lava entre la tradició gipsy i la música popular britànica, va arribar a les orelles de milers de persones a través de la ràdio, però és la seva breu col·laboració amb els Beatles el que li ha atorgat una nova vida a través de la història i la ficció.
Gràcies a iniciatives com la campanya per preservar la seva tomba i la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, Ralph Elman ja no és només un nom inscrit en una làpida, sinó una figura reconeguda que continua captivant l’imaginari col·lectiu, demostrant que, fins i tot després de la mort, la música continua connectant generacions.
Escolta el capítol dedicat a Ralph Elman i Juli Garreta
