13.7 C
Pals
Dissabte, 5 abril 2025
- Publicitat -

Què hi feia Mercè Rodoreda a Romanyà?

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què hi feia Mercè Rodoreda a Romanyà?
Loading
/

Encara que es digui Romanyà de la Selva, es troba dalt d’un turó de Les Gavarres, és una de les quatre claus de l’escut del municipi de Santa Cristina d’Aro, i pertany al Baix Empordà. Era conegut pel dolmen mil·lenari, per la bonesa de l’aire que s’hi respira. Fa uns quants anys, però, és punt de pelegrinatge perquè va ser el lloc que l’escriptora Mercè Rodoreda va triar per viure i per escriure, des que va tornar de l’exili, i on reposa per sempre.

Si l’eclosió literària de Rodoreda es produeix a Ginebra entre el 1954 i el 1972, on escriu les novel·les de Barcelona, on de ciutat a ciutat dibuixa de manera brillant la Barcelona que va haver d’abandonar, a Romanyà l’escriptora va trobar-se de cop immersa en un bosc, en la natura en estat pur, si és que hi ha estats purs. És així que hi va acabar Mirall trencat, novel·la pont entre Ginebra i Romanyà, entre la vida ciutadana i la vida al bosc, hi va escriure Quanta, quanta guerra…, els viatges de Viatges i flors, i va anar donant forma a La mort i la primavera, totes elles les obres més espirituals, més simbòliques, més poc convencionals de l’escriptora.

El recer celest de Romanyà de la Selva és omnipresent en la darrera obra rodorediana. Em podeu ben creure perquè hi he viscut molts anys i cada vegada que obria una pàgina de les seves obres hi trobava una descripció d’alguna cosa que m’envoltava, d’alguna cosa de les que trepitjava cada dia, o de les que veia, quan aixecava la vista del paper.

Rodoreda va deixar escrites frases memorables sobre Romanyà, especificant que era de Romanyà que parlava, – un gran regal que li va fer-. Però també va deixar escrites frases que a simple vista poden semblar que descriuen una ucronia o un no lloc i de debò floreixen del terrer que vivia i de les deus que l’alimentaven espiritualment. Carme Manrubia la que més.

“Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una escala de grisos i de blaus. La pau de la terra respirava al meu voltant. De tant mirar ja no veia res. De tant escoltar, ja no sentia res. Tot, muntanyes, cases, camí, abeurador, es fonia amb mi. No volia pensar en la sang: em fonia amb tot.” de Quanta, quanta guerra…

Escolta el capítol dedicat a Mercè Rodoreda, de la sèrie “Ui, si aixequés el cap”

2×01 – Ui, si aixequés el cap la Mercè Rodoreda

Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Ha ocupat càrrecs rellevants a l’Institut d’Estudis Catalans i fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2019 i 2020. Especialista en literatura humanística de la Corona d’Aragó, ha publicat nombroses obres i traduït Rainer Maria Rilke. Des de 2021, presideix la Fundació Prudenci Bertrana i ha rebut la Creu de Sant Jordi per la seva contribució acadèmica.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Més de 6.000 persones majors de 65 anys al Baix Empordà viuen soles

A Ràdio Capital hem parlat amb alguns dels projectes i entitats que treballen per garantir el benestar de la gent gran a la comarca.

Què són les barquetes de Sant Pere, presents a totes les platges de l’Empordà?

Les barquetes de Sant Pere (Velella velella) han arribat massivament a les platges del Baix Empordà els darrers 15 dies, deixant un paisatge insòlit i despertant curiositat entre banyistes i veïns. Aquest fenomen, causat pels vents i les corrents marines, és totalment natural i cíclic. Descobrim què són aquestes criatures i com afecten el nostre litoral.

Palafrugell-Barcelona: el drama del transport públic al Baix Empordà

Fa uns mesos, des de Ràdio Capital vam fer aquest trajecte en autobús i tren, trobant-nos amb retards i preus elevats.

La Voz de la Costa Brava: quan la ràdio va donar veu a un territori

La Voz de la Costa Brava va ser una emissora pionera a l’Empordà entre els anys 50 i 60. Va donar veu al territori amb informatius, concursos i entreteniment. Locutores com Paquita Osca, Maria Estañol i Consol Martínez van marcar una època en un mitjà dominat pels homes.