Des de la sorra de les platges torno escoltar crits alegres de mainada. La vida recluïda fins fa poc s’ha estés ara per indrets recondits. El sol dibuixa llunes platejades a l’aigua de la mar. Gaudir de la vida, fer-ho en paisatges que els dèus ens obsequiaren després de grans cataclismes.
Ben mirat, és de la feina de tots nosaltres i del que consumim i de com gaudim del temps lliure que en depen l’economia. No hi properitat econòmica en la vida comtemplativa. Tampoc hi haurà propesperitat si no tenim cura d’aquests indrets del planeta que ara redescobrim amb entusiame.
La meva salutació d’avui és, encara, per els oïents que hem perdut. També saludo als oïents que ens escolten adolorits. Adolorit el cos per la malaltia, adolorit el cor per la perdua.
L’accelerat retorn no pot fer-nos oblidar la raó del confinament. Els mecanismes d’oblit dels instants desagradables i dolorosos de la ment humana no pot fer-nos irresponsables en els comportaments que poden afavorir la propagació d’una malaltia infecciosa. El gaudi del dies clars i asolellats no pot deixar els serveis sanitaris colgats en l’oblit.
Que la vida recomenci amb tot el seu esclat, però el meu record segueix essent per els afectats per la pandèmia.
