Giorgio Agamben, filòsof italià, argumentava com la història ha demostrat que quan, per la raó que sigui, fallen els principis que asseguren la pròpia identitat, la invenció d’un enemic és el dispositiu que permet fer-li front.
A dia d’avui, i em centraré concretament en el moviment independentista, hem obert la veda a determinar la invenció d’un enemic molt concret per a justificar unes posicions xenòfobes i racistes.
Aliança Catalana des de la visió independentista, i Vox des de la visió espanyolista, han centrat la creació d’aquest enemic amb les persones musulmanes, i concretament amb els joves no acompanyats. De fet, aquest tret ideològic, en cap cas no és una excepció al que trobem a les organitzacions del que s’anomena nova extrema dreta, i el nativisme. O citant cèlebres frases del senyor Anglada i Plataforma per Catalunya: l’argument de primer els de casa.
Doncs bé, més enllà de la quantitat de recursos i de dades que tenim que demostren com els arguments de la majoria d’aquestes agrupacions son falses, us recomano la recerca que publica la directa en el seu número d’aquest mes, cal destacar com els moviments populistes de la nova extrema dreta, utilitzen la idea d’Agamben de d’un enemic comú i la lluita contra d’aquest, com a eina per a justificar i copsar l’angoixa creixent en una societat que fa front a un seguit de crisis econòmiques, polítiques, socials i medi-ambientals.
Pol Andiñach feia un llibre que es deia, tothom pot ser antifeixista. Ressaltant la idea que l’antifeixisme es pot abordar des de molts fronts. Doncs bé, recordar aquesta idea com a mantra és per mi el consell antifeixista del dia. Recordar-ho en dinars, recordar-ho en espais de lleure, recordar-ho a familiars, recordar-ho amics. Recordar, que en aquesta societat, l’enemic, és el feixisme i la seves idees.
