Els que escrivim, pintem, cantem… i compartim amb la resta la passió amb la que ho fem, no mirem més enllà d’això, el compartir, perquè si no comparteixes les paraules, les postals, les visions del món, la passió deixa de tenir la força que ha de tenir i deixa pel camí una de les seves excepcionals dues “s”.
Avui dia, per compartir hi ha un gran ventall de mitjans que s’uneixen als clàssics o de tota la vida i que alhora que allarguen els braços fins a l’altra punta del món, escurcen els temps d’espera per veure publicada una part de la teva ànima. Xarxes socials, blogs, webs personalitzats…hi ha tants, i sincerament, s’han d’ aprofitar tots.
No obstant, jo sóc de les clàssiques, i el paper segueix temptant-me per sobre de les noves tecnologies, i si algú em demana una col·laboració on es pugui olorar aquell aroma a paper i tinta i on les meves paraules es puguin tocar, la passió fa pampallugues. I la veritat és que l’octubre passat va començar pampallugant. Un contacte va portar a un altre i així va néixer un compromís de col·laboració amb una revisteta de Platja d’Aro amb una secció que jo mateixa vaig proposar titulada Cartes des del cor. I el cor el vaig posar, com sempre, en dos articles, en dues cartes segons la temàtica proposada per la directora de la publicació, però aquesta mateixa persona va signar una de les dues cartes i em va intentar robar l’ànima que vaig posar en ella i la va intentar fer seva al desembre. A més, la seva resposta a la meva sorpresa i indignació va ser la d’una persona acostumada a plagiar ànimes traint confiances i traint la paraula. Em va plagiar l’ànima, però no deixaré que me la robi, perquè l’ànima és meva i aquesta ànima seguirà estimant escriure i seguirà admirant a aquells que donen l’oportunitat de compartir més que paraules, sensacions i postals d’un màgic Empordà!!! Si et roben, que mai sigui la teva ànima!!!
