Hola, bon dia dia estimats oients de Ràdio Capital. Mireu avui el meu comentari, és més aviat una invitació, perquè ara que fa tanta calor i que fa bon temps, a vegades ve de gust posar-se sota cobert. I no és que es busquin els aires condicionats, tampoc cal malbaratar.
Però bé, a vegades hi ha hores mortes que dius Ostres, on anem? No? I mai més ben dit, enllà de poder anar a biblioteques i locals d’aquests públics, mai més ben dit, tenim els museus de la Costa Brava i avui us volia convidar a que anéssiu una exposició temporal que hi ha al Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà.
És una exposició al voltant del ceramista Carles Sala. Heu de pensar que és un cas curiós perquè es parla dels seus i dels seus familiars i dels terrissaires de la Bisbal. Però Carles Sala va fer va fer un pas curiós, que és que va passar de ser un oller, un fabricant d’olles, un artista de la ceràmica.
Allà trobareu això, la història d’en Carles Sala, però també també una mica de panoràmica dels artesans bisbalencs, sobretot dels que es diuen Sala, evidentment, amb una història que remunta a 175 anys. Per tant, repeteixo, la mostra la teniu al Terracotta Museu i es va inaugurar l’1 de juliol.
Hi ha una mica de tot. Hi ha audiovisual. Veureu en Carles Sala expressant-se en una entrevista que li van fer els anys 70 i explicant perquè passa de ser, diguem, un artesà a ser un artista. És interessant perquè la diferència entre artesà i artista, almenys en els oficis tradicionals, és mínima.
Tots recordem o tots hem vist o ens han explicat com es feien les cadires de balca, els mobles, els atuells, les eines i la frontera, les fronteres, Primer com un tel de ceba, entre entre el que fa una obra d’art i el que fa un objecte d’ús quotidià. Vaja, ben poca diferència, perquè al final és una qüestió de destresa i de fer les coses bé.
Doncs bé, fins aquí la meva recomanació. Veureu que al museu, a més a més, si no hi heu estat mai, és una mostra impressionant, impressionant d’aquesta tecnologia que en diem terrissa, que en diem ceràmica del mateix museu. Ell en si mateix ja és una obra d’art exposada a l’aire lliure a la capital del Baix Empordà. Vinga, que vagi bé i que disfruteu de l’exposició. Aneu!
