Aquest dissabte 11 de Febrer, es va celebrar el concert Casa Nostra, Casa vostra, on es reivindicava la voluntat d’acollir persones refugiades per part de la societat catalana. D’aquesta manera, es feia una mostra de caràcter i solidaritat de cares a la doble negativa de les institucions espanyoles i europees.
La seguretat, ha estat el concepte que més ha determinat la lógica de totes i cadascuna de les actuacions que s’han realitzat a l’antic continent. Europa, i els seus estats membres, han preferit fer prevaldre els interessos econòmics per sobre de l’ètica. Es a dir, en un món format per individus, hem preferit els nombres a les persones.
Moltes de les crítiques que es donen a aquesta tipologia d’arguments es centren esmentar el caràcter populista dels mateixos. D’altra banda però, lluny de ser populistes, intervencions a petita escala es duen a terme al nostre territori, Catalunya, i de forma exitosa.
En aquest sentit, i treballant per persones refugiades, associacions al llarg del territori, treballen per la inclusió d’aquells pocs refugiats que han arribat a les nostres contrades. Lluny de comportar un gran volum de despeses, aquestes actuacions comporten l’involucració de la societat civil, i tot a través d’un volunariat per acompanyar a determinades persones que passen per un moment de solitud i de dificultats emocionals i administratives.
D’aquesta forma aquesta tipologia d’associacions, utilitzen les persones voluntaries amb ganes d’establir un lligam amb una persona per a garantir un suport primerament emocional, però també com a actiu per a l’ajuda en termes més quotidians (buscar feina o explicar com gestionar els ingressos si en tenen). D’aquesta manera, diverses persones poden esdevenir part essencial d’un procés d’acomodació de les persones refugiades presents al nostre territori.
A més, aquesta tipologia d’actuacions provoca que a la societat es generi una xarxa social que prèviament no hauria existit i a més, aquesta relació pot ajudar la persona voluntaria a desmentir determinats clitxes i esterotips que la nostra societat ha generat davant de la situació d’aquest col·lectiu.
Propostes com aquestes són les que realment donen sentit a un concepte àmpliament debatut en la politologia com és la interculturalitat. Concepte que esdevè necessari als països i que lluny de ser inassumibles tal i com recentment s’ha argumentat, aquest ha d’esdevenir puntal a les ciutats i als països. Entendre la cooperació i el treball comuntari en poblacions ha de ser un objectiu els pròxims anys per a la millora de vida de tots i cada un de les persones presents al nostre planeta.
