Els costums canvien, i els oficis també.
Ja fa uns anys que les noves tecnologies i la virtualitat s’han incorporat a les nostres rutines. Això, a priori ens sembla modern i inclús divertit però jo em pregunto: què faríem sense ordinador portàtil a casa?, o sense les aplicacions d’autopagament a les botigues per evitar les cues, o sense el famós “Bizum” que ens facilita tantes transferències.
Però una cosa que no pensem és què passaria o que passa quan estem fora de casa en un restaurant, en un ambient de celebració, i de cop i volta qui se’ns presenta a davant és un robot i no una persona. Em refeixio al personal de servei qui amb un somriure a la cara ve a demanar-te que vols prendre en aquell moment especial, o d’una manera amable et serveix el menjar perquè puguis gaudir de l’estada o t’informa correctament del que menjaràs… i tu sense saber-ho acabes la diada de manera satisfactòria, plaent i amb ganes de voler repet
Aquesta sensació no és fruit del no-res, deixant a part les aptituds humanes, la formació professional i juga un paper molt destacat. El cicle que oferim al Baix Empordà de “serveis en restauració” tracta precisament d’aquest sentiment, tractem de formar als nostres alumnes de manera que el que serveixin sigui una experiència i no un simple àpat.
Alguna cosa està canviant perquè una professió tan gratificant com aquesta s’estigui
convertint en una de les menys reconegudes professionalment. A qualsevol bar / restaurant us podeu trobar que us serveixin joves estudiants que treballen a l’estiu per guanyar-se uns diners, com és normal , i no personal qualificat amb vocació i amb preparació professional. I això perquè passa? Crido a la societat, a tots nosaltres, a valorar aquest ofici amb la dignitat humana que es mereix.
