Novament agafaré la bicicleta d’aquí a uns quants dies per trobar un forat de poc temps, mitja setmaneta, i recórrer uns quants quilòmetres, pedalant i pedalant. És un vici relativament barat, perquè tret del menjar i el dormir, poca despesa gran més fas.
Si el lloc on ho realitzes és, ja de per si, una invitació a la reflexió, ja sigui l’Empordà, la Toscana, la Provença, els Monegros o el Camino de Santiago, o qualsevol altre, la natura et regala un efecte balsàmic que et permet trobar una mirada espaiosa i tranquil·la, i esdevé una sensació que et genera molta pau.
Sobre una bici, sense cap altre objectiu que arribar des del llit d’on has sortit fins al llit on dormiràs, passen les hores diürnes veient passar el dia, i cada hora és una hora més de reflexió, en la qual els problemes de la vida es van fent petits, a voltes pràcticament inexistents, i poc importants.
Sobre el seient, pedalant, embobat mirant horitzons que no s’acaben mai, vas veient com les coses adquireixen una dimensió més ajustada a la realitat. Relativitzes, simplifiques, sintetitzes, esquematitzes la vida, i la deixes a quatre gargots.
I sobretot les negativitats, les preocupacions, les coses dolentes, els problemes, les fòbies i la mala llet,… sobre una bicicleta on només tens carretera i manta, acaben essent una nimiesa.
Així, l’imbècil que tanta ràbia et fa, acabes veient que no és tan imbècil. O els teus enemics íntims que tots tenim, acaben ignorats.
Després de dos anys de covid, i una dolentíssima ratxa rematada amb la guerra d’Ucraïna, els indicadors econòmics desbocats, els preus d’energies disparats, i ja veurem què passa a la tardor, us desitjo un bon estiu.
Més val que aprofitem aquests moments de bon temps, lleure i esbarjo per aplicar tots plegats la filosofia tan efectiva, com impracticada, del carpe diem. Allò de divertim-nos fins que no puguem més, que a la vida els problemes desapareixen normalment en farres, en barres i amb birres.
Per tant, doncs això. Apuntem-nos bé el llistat de festes majors, busquem les terrassetes que ens posin la música que ens encén el bon rotllo, Shakira també, i a viure com mai aquest estiu, que a la tardor estarem endeutats fins a dalt i després sí que haurem d’anar amb bici pels llocs, perquè la benzina no la podrem pagar.
Parafrasejant un títol d’un llibre de Cesare Pavese, que tingueu un bell estiu.
