Segurament que si us parlo de” tupinambo” us sona més, que pas la paraula nyàmera, amb llatí Helianthus tuberosus. És una pena que no es mengi més aquesta arrel de gust tan bo i tan similar al de la carxofa. Té un aspecte com de patata però amb molts nusos, no hi ha gaires mercats que en tinguin. Algunes botigues que toquen ingredients naturals i ecològics si que en solen tenir, i això que és molt fàcil de cultivar, inclús moltes vegades costa controlar-la perquè s’escampa per tot arreu.
Si us explico que aquesta planta és molt semblant a la del girasol i que assoleix fàcilment els dos metres d’alçada, amb fulles de color verd fosc, ovalades i una mica lanceolades, molt aspres al tacte igual que els girasols. I que les flors son d’un groc brillant però que enlloc de surtir-ne una sola, en surten varies de la mateixa planta. Són més petites que les del girasol però els seus pètals tenen un gust molt semblant. Estic segura que moltes vegades heu vist rieres i rierols plens d’aquestes flors grogues ara aquest temps. A l’Empordà vorejant camps d’arròs, en alguns recs i rius… A la llera del Ter… Doncs si estireu la planta, les arrels són les nyàmeres!
Es pot menjar cuita, fregida, amb cremes, purés… igual que la patata, però amb menys cocció ja que conté molta aigua i no té fècula. La meva mare les anomena aguaturmas i em diu que a Andalusia de joveneta en menjaven moltes. De fet molta gent que passava gana i que sortien a recol.lectar el que la natura donava de menjar, aquestes arrels havien salvat a molta gent de la fam.
Us proposo que les bulliu amb pela i us en feu una amanida amb uns encenalls de foie micuit i una vinagreta de mel i pipes amb els pètals de la flor de la nyàmera, al.lucinareu!
Salut i flors!
