Escolto a Ràdio Capital que reneix el projecte de tren de la Costa Brava, impulsat per l’Associació pel Transport Públic. Es tracta d’una idea recurrent que es va posant sobre la taula al llarg dels anys i que els gestors polítics de torn de la colònia desestimen des de la Plaça Sant Jaume de Barcelona amb la mateixa regularitat. És, sens dubte, un projecte molt beneficiós pel territori, però que xoca frontalment amb la cultura de foment del vehicle privat per part de les institucions públiques, apuntalat amb la reiterativa concessió del monopoli del transport públic al Baix Empordà a una única empresa, que porta dècades encarregant-se amb diligència de devaluar del tot la imatge d’eficiència i utilitat del transport públic a la nostra comarca.
Els motius que sempre al·leguen els responsables polítics és que un projecte com aquest, que seguiria si fa o no fa la mateixa ruta que el Tren Petit va recórrer amb molt d’èxit popular entre els anys 1887 i 1956, seria molt car i deficitari, i res fa sospitar que aquesta vegada canviïn d’opinió. El cost del projecte, segons l’Associació promotora, seria d’uns 700 milions d’euros, i donaria servei a 300 mil usuaris potencials.
El problema que tindrà la Generalitat per rebutjar aquest projecte és que ahir mateix anunciava l’adjudicació d’un projecte similar per construir un tren turístic a la Vall Fosca, batejat com el Tren dels Cims. Un tren turístic, sí, no per donar servei a la gent de la Vall.
El nou tren petit, en canvi, podria acomplir les dues funcions. Connectat amb l’aeroport de Girona i l’Estació de l’Ave, no només podria ser una eina de transport eficient i quotidiana per a molts de nosaltres, sinó que oferiria un servei immillorable per els nostres visitants.
Temps de lectura: < 1 minut
