L’Audiència de Girona ha absolt els dos acusats de participar en el robatori durant el que va morir l’empresari de Platja d’Aro Jordi Comas el 18 de novembre del 2012. S’enfrontaven a penes de fins a 15 anys de presó. La sentència recull que la prova contra els dos processats era indiciària i que no ha estat suficient per acreditar-ne la participació: “La prova, per més sospitosa o fosca que pugui semblar, ha estat incapaç d’estendre un fil que pugui suportar el pes de la condemna”. L’Audiència conclou que no s’ha provat que un dels processats forcés una finestra perquè entressin els lladres ni que l’altre fes vigilància. El tribunal lamenta la incapacitat de la justícia per resoldre uns fets “particularment violents”.
La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, apunta que els fets que han arribat a judici són inqüestionables: tant el robatori tres dies d’un cotxe a Sant Cugat del Vallès per perpetrar el robatori a casa de l’empresari com l’assalt mortal del 18 de novembre del 2012. Però el tribunal apunta que no ha quedat acreditat que un dels processats forcés una de les finestres perquè entressin els lladres ni que l’altre s’encarregués de fer tasques de vigilància a l’exterior de la casa.
L’Audiència conclou que cap a els deu de la nit del 18 de novembre, tres lladres que no s’han pogut identificar van entrar a casa de l’empresari. Dos d’ells es van abraonar sobre Jordi Comas, que estava al sofà, i un tercer va colpejar i lligar de mans la seva dona. L’assaltant va clavar plantofades a la dona fins que va aconseguir que els hi donés les claus per obrir la caixa forta. Després de saquejar la casa, la van deixar lligada a una butaca i van fugir. Va aconseguir deslligar-se i alertar els serveis d’emergències però ja no van poder fer res per salvar-li la vida a l’empresari, que va morir per asfíxia.
Cap dels dos sospitosos –ni tampoc un tercer que està evadit de la justícia- que es van asseure al banc dels acusats estava acusat d’assassinat. De fet, el jutjat d’instrucció va arxivar la causa contra tretze investigats perquè no hi havia indicis per ubicar-los al lloc del crim ni en el moment en què es van perpetrar els fets. Per això, els processats estaven acusats de robatori.
Prova indiciària
“És evident que els elements probatoris per atribuir l’autoria als dos acusats es fonamenten en prova indiciària”, argumenta el tribunal que remarca que no hi ha cap “element acreditatiu directe”: “No es van deixar en cap dels habitatges o als voltants restes orgàniques, empremtes, roba, instruments, armes o altres objectes que permetin assenyalar la seva participació”. A més, els assaltants duien guants, roba fosca i passamuntanyes que va fer impossible identificar-los.
Així, la sentència desgrana els indicis que hi havia contra els dos acusats (un que s’enfrontava a 15 anys de presó pels dos robatoris i l’altre a 10 pel de Platja d’Aro). En un d’ells, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van trobar el seu ADN en una burilla al cotxe que els lladres van abandonar després del robatori i on també hi havia objectes sostrets a casa de l’empresari. El processat va dir al judici que havia estat al vehicle perquè una tercera persona que no va voler identificar li va ensenyar unes joies per si les volia comprar.
“La tesi que comprava joies robades i que per això hi havia el seu ADN al turisme on van aparèixer diverses capsetes que contenien part de les joies sostretes pot semblar falsa, perquè mai abans ho havia dit. Ara bé, es tracta d’una tesi raonable que, a més, va recolzada pel fet que ja té una altra condemna anterior per la compra d’objectes procedents de robatori en cases”, exposa la sentència.
L’Audiència també apunta que la informació aportada per un confident policial incriminant aquest acusat “no és un mecanisme probatori apte”: “Si a aquesta informació se li volia donar valor autònom, s’hauria d’haver proposat el confident com a testimoni protegit”. Al judici, el Policia Nacional que va tractar amb el confident va descartar, un cop més, posar nom i cognoms al delator per no posar en risc la seva seguretat.
La investigació va poder situar l’altre acusat, a través d’imatges de videovigilància, prop de casa de l’empresari poc abans que es perpetrés l’assalt. També va parlar per telèfon amb l’acusat que està en rebel·lia. “L’acusat ha ofert explicacions a les dues circumstàncies, i és que venia droga i el van trucar per concertar una cita”, indica la sentència que afegeix que aquest processat vivia a la zona: “No és estrany veure una persona a les deu de la nit prop del seu domicili”.
“Amb les proves que ens han presentat, som absolutament incapaços de convèncer-nos de la culpabilitat dels dos acusats”, conclou el tribunal que posa de relleu “la feina de les acusacions” per “teixir els fils per intentar provar la seva participació en uns fets tan violents i desgraciats”.
El “pesar” del tribunal
No es va jutjar l’assassinat però la mort violenta de l’empresari i president de la patronal gironina FOEG, Jordi Comas, va ser molt present durant tot el judici. Els informes no van ser una excepció i tant el fiscal Víctor Pillado com l’acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, i l’advocada de la defensa del principal acusat, Olga Tubau, s’hi van referir. El fiscal va demanar disculpes a la família de la víctima per no haver pogut acreditar qui “va treure la vida a una persona i li va arruïnar a una altra” quan van perpetrar el robatori. Monguilod va afegir que “el sistema ha fallat a Jordi Comas i a la seva família”.
El tribunal també ha mostrat el seu “pesar per les incapacitats de l’administració de justícia, de la qual formem part, que es veu en molts ocasions impossibilitada de resoldre els gravíssims problemes personals de qui es veu forçat a acudir a ella”. “Aquest reconeixement no és cap consol, ni per a la víctima que ha patit la mort del seu marit, amén del seu propi patiment personal; ni per als acusats, que han patit situacions greus de privació de llibertat”.
“És evident que la construcció d’un estat de dret, que confiï en les solucions legals i judicials, no pot fer-se d’esquenes a les víctimes. El seu dolor és inconsolable perquè la pèrdua és definitiva i no hi ha res que pugui reconstruir les vides estroncades. Però tampoc pot suportar-se la construcció de la vida social sobre la base de la condemna dels merament sospitosos perquè s’hagi arribat a la convicció personal de la seva culpabilitat”, conclou la sentència.
