Un indià és com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que després d’haver migrat a les colònies d’Amèrica, tornaven a la metròpoli després d’haver fet fortuna havent fet les Amèriques. A vegades també eren anomenats americans, americanos o indianos en català.
La seva vestimenta era d’una gran elegància i els donava un aire senyorial, que els distingia de la resta de la població. La indumentària era típicament americana: pantalons clars, armilla amb botons daurats, un gran mocador de seda al coll i el jipi (un barret d’origen panameny)
Alguns, en tornar, van construir grans mansions que, tot i ser filles de l’ostentació del que havia prosperat, avui dia són un excel·lent exemple de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX
Cal dir que sovint van ser alhora generosos amb el seu poble, i van esdevenir promotors d’accions i obres de les que va poder beneficiar-se l’empobrida societat contemporània de l’imperi d’ultramar. Així enllumenat, ferrocarril o escoles van ser construïdes en molts llocs gràcies al seu mecenatge i voluntat.
Els municipis posaven de manifest la seva gratitud envers els seus benefactors nomenant-los fills predilectes i batejant l’edifici amb el nom de l’indiano, o bé dedicant-los un carrer a fi de perpetuar-ne el record.
El fenomen va ser força important a Catalunya, que després de l’aixecament del monopoli de comerç de les índies exclusiu de Castella, va poder obtenir una certa compensació de la derrota militar del 1714 i la brutal repressió cultural posterior.
