Aquesta setmana l’hem iniciada amb un dia considerat internacionalment de reivindicació : L’1 de maig .
Un dia que representa el símbol de lluita i llibertat de la classe treballadora.
Però qui se sent classe treballadora?
Ens hem cregut tots i totes que ja no existeix aquesta classe o com a molt que no som nosaltres , que són uns altres pobrets i que nosaltres ens hem convertit en classe mitjana.
Però la realitat és un altre, què et passaria a tu si tan sols estéssis deu mesos sense cobrar la nòmina? Com aguantaria la teva botiga o negoci si la gent del teu entorn no treballés i guanyes una salari? De què viurien i com viuríen les persones del teu entorn si de sobte no venen ni estiuejants ni visitants , cap turista a la comarca?
Ens hem acostumat en pensar individualment i hem perdut gran part de la consciència de classe . Aquella consciencia que amb la suma de molts i moltes permet fer canvis i millores en la societat de caire social, econòmic i moral.
Ara en el món del treball en diem que estem en l’etapa de trànsit cap a l’era de la digitalització i anem deixant enrera l’epoca indústrial .Per això, veiem que el dia 1 de maig només s’omplen alguns carrers de les capitals de demarcació de sindicalistes i com a molts treballadores i treballadors que estan en conflictes laborals en els seus centres .
Malgrat ser pocs o menys del que haurien de ser, continuen sent aquestes imatges de color vermell-del fil roig de la lluita obrera- i de manifestacions que ens recorden que res s’aconsegueix sol i que qualsevol de les millores que gaudim són gràcies a negociacions, estira i arronsa de persones sindicalistes que des de fa més d’un segle han aconseguit millores.Millores com des de la jornada laboral de vuit hores, que reivindicava la Isabel Vilà la primera sindicalista catalana que en l’entorn del món del suro es posava al davant de les assembles de treballadors per aconseguir millors condicions laborals especialment de les dones i dels infants a les fàbriques del Baix Empordà, o per exemple els 30 dies de vacances obligatòries i fins i tot a les condicions de l’anomenat l’ Imserso ,que tenia per objectiu poder mantenir l’ ocupació laboral en diferents emplaçaments turístics i s’ha convertit en un conegut esbarjo i benestar per moltes de les nostres persones grans .
Per tant ,en el món del treball es produeixen molts canvis. Per viure bé el present no podem oblidar ni el passat ni deixar de tenir mirada llarga cap al futur .I hi ha professions imprescindibles que cal potenciar.
Un bon exemple és,la notícia que aquesta setmana mateix escoltavem a radio Capital,el programa formatiu per relleu generacional dels pescadors a Palamós amb l’objectiu de facilitar l’ingrés al sector per joves que vulguin dedicar-se a la pesca on junt amb els estudis adients obtindran un contracta laboral per fer d’aprenent durant la campanya d’estiu en una de les embarcacions de la confraria de Palamós.
L’estudi de les necessitats formatives, les millores de les condicions laborals i una societat més justa i equilibrada són en molta part fruït de molts anys d’estudi ,reivindicacions i de ser 1 de maig cada dia .
