No està de tornada de tot, perquè ell segueix vivint de i per la música, però a diferència del que diuen (sovint amb la boca petita) molts artistes, no donaria la vida per la música. Això, que sembla una obvietat, no ho és tant en un moment com el que estem, en el que prima la grandiloqüència, el traç gruixut i, en definitiva, la vacuïtat.
Així doncs, el “rockstar” català ho és una mica menys quan l’entrevistem i ens parla de petites coses, de senzilleses, de lletres de cançons que no busquen res més que evadir-se i de la necessitat que té de fer música com a complement d’una vida, que ell cosidera plena.
Fidel al seu to tranquil, el seu llenguatge planer però profund i el to sorneguer que amaga el 90% del que diu, en Quimi (nascut a Barcelona, però viscut actualment a Vic) no descarta tornar a l’Empordà, on ja va viure fa uns anys.
