Benjamin R. Barber va escriure i publicar l’any 2013 un llibre amb el títol: Que passaria si els alcaldes governéssin el món?
En aquest llibre, l’autor pensa sobre la possiblitat de retornar el centre de poder a les ciutats. D’aquesta manera, l’autor parla com degut a la tendència pragmàtica de la política local, actualment s’evitaria molta falta d’entesasobre problemes comuns com el canvi climàtic.
En un sentit teóric la situació que explicita Barber, seria una forma perfecte per a poder aplicar aquella democracia més participativa i deliberativa. Seria l’escenari idíl·lic per a l’implementació d’una xarxa de solidaritat entre ciutats per a la solució de problemes comuns, lluny dels interessos sobiranistes dels estats-nació. Però quin és el problema, quin és segurament l’escull que hauriem de sobrepassar per tal de poder portar a la pràctica aquesta tendència política?
El sistema de partits polítics.
Per a una aplicació d’una democracia més deliberativa, per la creació d’unes xarxes de solidaritat entre ciutats però també per a trobar la solució a problemes comuns, cal un repensament dels partits polítics com a tal. De fet, si ens hi parem a pensar, potser no fa falta que es doni aquest nou escenari per a trobar la necessitat de repensar l’actor polític que actualment monopolitza el sistema de les democracies modernes.
No estem parlant de deixar de banda l’ideologia dels partits, ni estem parlant de dissoldre aquest actor, sinó que parlem de recuperar el que eren en escència, la representació dels interessos dels diferents individus. Estem parlant justament, d’internalitzar altre vegada com la funció dels partits polítics és representativa i no competitiva per a l’obtenció d’una quota de poder.
De fet, si pensem en les diferents problemàtiques existents en les localitats de la nostra comarca, aquestes no es resolen en el moment en que es modifiquen les quotes de poder en els diferents ajuntaments. Sinó que és justament a través de la voluntat d’arribar accords entre els diversos posicionaments dels actors que conformen les poblacions amb la que finalment es resolen els conflictes.
Per això mateix, i deixant de banda la discussió teòrica que encetava Barber, més enllà d’actors polítics que competeixin l’accés a les cases de la vila, el que necessitem son actors que assimilin la conciliació com a pedra angular del seu comportament.
