L’amistat entre Salvador Dalí i Carles Fages de Climent comença durant la infantesa, perquè tots dos van néixer al carrer de Monturiol, a la ciutat de Figueres. El pintor l’any 1904 i el poeta i dramaturg l’any 1902.
L’amistat entre tots dos genis donaria diversos fruits, ja des de ben joves. L’any 1924, per exemple, Dalí il·lustra el llibre de Fages titulat Les bruixes de Llers. Al llarg dels anys, la companyonia també es reflectiria en dedicatòries i altres regles. El 1950, Fages publica el Poema dels tres reis i a l’exemplar de la biblioteca de Dalí hi diu «Adreço el POEMA DELS TRES REIS a Salvador Dalí, l’amic de sempre, en memòria del sabater d’Ordis». Al seu torn, Dalí il·lustra i fa l’epíleg de la Balada del sabater d’Ordis, una de les millors obres de Fages. L’any 1961, Fages i Dalí, l’un els versos i l’altre les il·lustracions, facturen l’auca El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí.
Carme Ruiz, sotsdirectora de l’Àrea de Col·leccions i Exposicions d ela Fundació Gala-Salvador Dalí ho té clar: «Podem afirmar que no hi ha cap escriptor català i ben pocs d’arreu del món amb qui Dalí treballés tan assíduament. També podem dir que l’intercanvi d’idees era mutu. El poeta, en una entrevista publicada a Canigó el desembre de 1955, manifesta, en parlar de Dalí: “Crecimos y estudiamos juntos. El hecho de tener yo un año más que él, hizo que me dispensara una gran consideración y fuéramos grandes compañeros”.»
L’última vegada que col·laboren és arran de Somni de Cap de Creus, un poema èpic d’alta volada, una obra que havia de ser el cim del geni de Fages però que va quedar inèdita durant anys. Fages hi va treballar durant més d’una dècada, té 4.000 versos i finalment es va publicar l’any 2003. Inclou la famosa oració al Crist de la Tramuntana is diu que Dalí li va donar la idea. En tot cas, l’any 1968 el pintor va plasmar el Crist de la Tramuntana en un quadre famós.
Enllà dels fruits diguem-ne artístics, però, l’amistat entre Fages i Dalí es va desenvolupar com qualsevol altre lligam afectuós entre dos éssers humans. Com a dada curiosa, a principis dels anys seixanta fer Fages va restaurar un antic celler (s. XVII) a Selva de Mar, propietat de la seva família, per muntar-hi un local nocturn. Es va dir El Celler d’en Climent i Salvador Dalí hi va exposar un parell de cops. Barreja de boîte i galeria d’art, es veu que a la inauguració de la primera exposició Dalí s’hi va presentar amb barretina i espardenyes i amb un quadre d’un rinoceront sota el braç.
De la biografia de Fages de Climent en traiem: «Fages va obrir els parlaments amb aquestes paraules: “Per uns aquest Celler és un antre de cultura i per altres un centre de perdició […]. Dalí va anar en més d’una ocasió al celler d’en Climent. Aquell mateix estiu hi va ser en la inauguració d’una exposició d’Emília Xargay. Dalí va demanar a l’amic Planells un espectacle de flamenco amb gitanets despullats. Planells va anar al Garrigal i va llogar quatre joves, però quan havien de començar l’actuació van demanar més diners i un xai. A instàncies de Dalí els van doblar el preu, van ballar tota la nit —només amb un “taparrabos”– i va ser un èxit. […] Una altra broma habitual de Dalí consistia en dir a Fages que posés en marxa la tramuntaneta condicionada del celler, referint-se a una gran manxa de ventar foc que hi tenien penjada.»
