Aquesta setmana hi ha hagut un gran rebombori a xarxes per culpa d’un afer que ja fa mesos que ha encès el territori i per sort! Ha aglutinat una bona colla de gent conscienciada i amb ganes de batallar pel que encara val la pena. Si agafeu el mapa publicat fa pocs dies veureu la munió indecent de projectes que s’han proposat per plantar molins de vent i plaques solars a tot l’Empordà, aprofitant l’empenta que la Comissió Europea vol donar a les renovables per revertir el canvi climatic i, perquè negar-ho, accedir a les subvencions. Això, que en sí no és reprovable i suposadament acabaria amb la pobresa energètica del país, a la practica i tal com està plantejat, i per qui està plantejat (4 corporacions gegantes que trossegen il·llegalment els projectes perquè siguin aprovats i sense treballar amb les entitats locals), representa un insult a la terra, a la flora, a la fauna (a l’estable i a la de pas) i de retruc al benestar de la gent. Després de la desgràcia que va suposar el boom del turisme a casa nostre, el poc que queda dempeus és terriblement vulnerable. Sembla que no hàgim après res. Hi ha un munt de gent preparada que us podrà explicar moltes més coses que jo (només cal entrar a la pàgina d’IAEDEN o de SOSCostaBrava), però el resum vindria a ser que el que es demana és que no es posin molins i plaques en zones protegides ni en espais d’interès natural o paisatgístic, i que es tinguin en compte les opinions i recomanacions de tots els actors locals. És a dir: futur energètic renovable sí, i a poder ser al 100%, però no a costa de trinxar-ho tot. Ja sé que els qui aixequen la veu son presos per Quixots contra molins, ara la pregunta és: els qui manen escoltaran i recapacitaran, o els deixaran per boits?
