Comença el maig amb núvols i tronades i la beneïda aigua que tanta falta ens fa. Maig és un mes magnífic. Comença el dia u recordant-nos que totes les conquestes i drets socials han costat sang, molta sang, aconseguir-les, perquè la sang és l’idioma del poder per més que ara la disfressi de llibertat i converteixi els dies reivindicatius en jornades lúdico-consumistes. És magnífic perquè maig és primavera rutilant, esplendorosa, de para-sol i paraigües, recta final de temporada esportiva i curs escolar, quan res no està escrit i tot és possible. Maig és un passeig en descapotable entre fruiters sentint l’aire càlid d’un nou istiu de guingueta i platja que tenim a tocar.
Diu el refranyer d’època pre-canvi climàtic que al maig, cada dia un raig. Tan de bo. Fer prediccions meteorològiques en aquesta època és complicat. Però una sí que us la puc assegurar: el diumenge dia 12 ens caurà a sobre un bon ruixat. Les condicions són les idònies perquè es produeixi una tempesta perfecta: frustració, ressentiment, desinformació i covardia obriran la porta de les institucions a una nova extrema dreta catalana que compartirà espai i objectius amb l’extrema dreta espanyola i global; salvar Catalunya, salvar Espanya, salvar els Valors Occidentals. Arbeit macht frei. Sempre en nom de la llibertat.
Una de les preguntes clau del segle XX és com un poble culte com l’alemany es va entregar alegrement al nazisme. A banda de la frustració i el ressentiment que els alemanys sentien per la derrota i posterior humiliació de la 1a guerra mundial, i de la campanya de propaganda que culpava als jueus de tots els mals de la societat -com ara es culpa als immigrants, així en genèric- l’èxit del nazisme es pot explicar per com van ser capaços de fer que el seu discurs d’odi fos acceptat i comprat per gent “normal”, les mateixes persones que anys després dirien no saber res dels trens plens de jueus i altres dissidents que creuaven Europa camí dels camps d’extermini.
Avui en dia només cal passejar-se una estona per les xarxes socials per veure com de normalitzats i escampats estan els discursos d’odi i les idees supremacistes entre sectors de gent “normal”, en un context en que Europa, amb l’excusa de Putin, s’està rearmant. Correm el risc de repetir la història. I mai han sigut bones les segones parts.
