En Ramon Mirabet a Cap Roig és en Ramon Mirabet de sempre, amb una samarreta negra qualsevol i confessant petites intimitats al públic, de tu a tu: “és que com que no tinc celles i estic suant molt, em baixa tot i em piquen els ulls.” Però tot bé, amb en Ramon Mirabet sempre va tot bé i hi ha aquest feeling optimista que tens quan veus a algú passar-s’ho molt bé. Ahir era el seu aniversari, 35 anys i molta vida per davant però molta per darrere per arribar a cantar en un dels millors escenaris de Catalunya: ell feia temps que hi volia anar, li semblava “brutal i molt gran i molta gent”, però ell tocava tan proper com sempre, com si encara fos al mig del carrer i tots li anessim passant per davant. “Un instant pot ser molts anys.” Va dir això quan parlava de les connexions entre la gent, però també serveix per resumir el dia d’ahir i tot el que li ha costat arribar allà, molts anys després.
Va ser un concert molt viu perquè hi van passar moltes coses més enllà de les seves cançons: una parella es va prometre mentre sonava Magic i després en Ramon Mirabet els hi va dedicar una cançó. Van cantar Time to wake up quasi a capella, sense micròfons i entre el públic. Escenes familiars paral·leles molt boniques: un nen amb una samarreta d’en Ramon Mirabet firmada, cantant cada cançó amb els seus pares i ballant i imitant cada moviment del trombó de vares d’en Josep Tutusaus. Una parella s’aixeca sola en una cançó de no aixecar-se, però s’aixequen igual i ballen. A l’última cançó la gran violinista Ana Fernandez treu una nena a ballar a l’escenari. En Ramon Mirabet no para d’explicar que feia molt de temps que volia tocar-hi, que està molt content. No oblida el seu passat per carrers d’Escòcia: “un es pot sentir a casa a molts llocs, gràcies a la seva gent, olors, vivències, i tot el que ens emportem.”
Pots anar a un concert d’en Ramon Mirabet sense saber-te gaires cançons i passar-t’ho molt bé. Va cantar les de sempre, algunes d’oblidades, Riptide, Glenfinnan, Those little things, Happy Days, – “una cançó que sempre té un lloc, la vaig escriure quan quasi no sabia ni tocar la guitarra i és la més innocent.” Magic, Begin Again. Ahir, va tornar a acabar així: “Ens veiem molt aviat perquè el viatge continua i no ha fet més que començar.” I per molts anys més.
