Escoltar la cançó ‘Mi Gran Noche’ sempre em transporta a moments de festa a la discoteca amb els meus amics, mentre el DJ punxa aquest gran èxit i tots ballem sota un alt estat d’embriaguesa. Aquest cop però era diferent. Ni estava a la discoteca, ni era una cançó gravada, sinó que em trobava sota els estels del Baix Empordà i amb un Raphael de carn i ossos cantant a l’escenari de Cap Roig.
Ara, la sensació de felicitat i de gaudir també hi era. No només per mi sinó pels 2.000 assistents, des de nens que acompanyaven als seus pares fins a persones que han vist néixer el gran cantant espanyol, de 79 anys.
Acostuma a passar poc que un artista superi les dues hores de concert, i Raphael ho ha fet sense demostrar cap signe de cansament i és que l’ocasió no accepta cap mostra de feblesa, celebra 60 anys dalt dels escenaris amb Raphael 6.0.
Qui ho diria, que després de tants anys encara té temps per enlluernar el públic mentre la banda formada per diversos instruments i tres veus toquen en directe dalt de l’escenari acompanyant-lo al llarg de tot el concert.
El cantant de Jaén ha rebut constants ovacions després de cada cançó, i sobretot després de regalar els assistents amb ‘Mi Gran Noche‘ on el públic s’ha posat dempeus només escoltar els primers acords.
I ell, ha respost amb una reverència a cada pausa entre els seus èxits. Perquè ell “sigue siendo aquel, siguo siendo Raphael”. Això sí, en només dues ocasions s’ha dirigit al públic, ja que la majoria de vegades només hi gesticulava.
El primer cop ha estat per fer cas de la petició del públic cap al final quan han demanat ‘Escándalo’ i el cantant ha dit a la banda que “cambiamos el orden” i ha avançat l’èxit uns minuts.
I és que no li ha calgut parlar gaire perquè a mig concert, quan només feia 1:10h que era dalt de l’escenari i acabava de cantar la setzena cançó, el públic l’ha ovacionat durant 3 minuts com si el concert ja hagués acabat. Tot i que no era pas el cas, de fet, arribava ‘Llorona’ tot seguit.
Aquest, però no és un dels concerts que estic acostumat a assistir. I no pel cantant, que és únic, sinó per l’esperit del públic. Al llarg de la funció, pocs dispositius mòbils han aparegut entre els caps per gravar algun fragment dels himnes de Raphael. I encara menys s’ha sentit a gent cantar. No estic gens acostumat a aquest nivell d’espectacles, per mi ha estat com viatjar al passat.
Ara, ningú em prendrà més de dues hores de gaudir, haver vist Raphael i fins i tot he acabat afegint la cançó: ‘Estuve Enamorado’ a la meva llista de reproducció.
Està clar que tenir aquesta felicitat a l’hora de cantar davant d’un públic entregat només és perquè ‘Vivir así es morir de amor’ i després de sis dècades cantant, només i només, en paraules de Raphael, ‘Resistiré’.
Perquè el final apoteòsic només ha estat possible després de dir que ell vol tornar sempre per poder dir als seus seguidors: ‘Yo te amo’. Perquè Catalunya sempre l’ha acompanyat.
Cokacola es milagosa