Quina, quina, i quina gran nit. Potser era la possibilitat que fos l’última, o el lleu vent de la nit empordanesa que dibuixava un escenari perfecte a la punta del Cap Roig, però qué gran noche.
I és que Raphael tornava ahir al festival de Calella de Palafrugell en la seva gira “Victoria” per aixecar al públic de la cadira -dins de les possibilitats que l’edat d’aquest ho permetia- i fer-lo connectar amb aquella gran veu tan única per a la que quasi no passen els anys.
Pantalons llisos negres, camisa ajustada oberta a dos botons, una cabellera llarga i frondosa i moviments de torero. 62 anys han passat d’aquell Festival de Benidorm on el Niño de Linares es donava a conèixer per primera vegada, però la posada sobre l’escenari no ha canviat. I funciona com mai.
Aquest cop, però, l’acompanyava una enorme instrumental -un piano, una bateria, una percussió, tres instruments de vent, dues guitarres, un baix i un cor a tres veus- que donava ritme, però sobretot força, a aquella veu, arribant on aquesta no podia.
Amb 81 anys -la mateixa edat que la del president i candidat a la reelecció dels Estats Units, Joe Biden-, Raphael arrencava la nit a les 22:15 h, per a no parar en les pròximes dues hores. Després d’una entrada victoriosa, de senyor, acompanyada d’una orquestra incompleta, començava posant a prova la seva veu amb cançons com Yo sigo siendo aquel, amb un públic entregat, però
encara passiu.
La cosa canvià quan va arribar una de les fortes, Digan lo que digan, on els primers espectadors dempeus despuntaven entre el públic. Però va ser la reina del seu repertori, Mi gran noche, la que va deixar les butaques buides.
El concert va tenir moments més tranquils, on el públic van poder descansar, a qui no li eren prou conegudes les cançons del seu nou àlbum Victoria Tour Edition, produït pel cantautor Pablo López.
Però com passa amb els grans, el millor queda pel final. Escándalo va deixar a l’auditori tocant el cel i un públic disposat a tot per aquell home tan i tan gran -però mai vell-.
El cantant andalús va acomiadar Cap Roig atrevint-se amb una traducció del My way de Sinatra, amb la seva veu completament en solitari.
La gira “Victoria Tour”, tornarà a trepitjar Catalunya al setembre, quan passi pel Gran Teatre del Liceu. Però la força del Niño de Linares no acaba aquí. Al febrer començarà una gira per tota Amèrica Llatina, passant per Xilè Perú, Argentina, Mèxic i Colòmbia. Perquè Raphael pot continuar dient: Yo soy aquel. Encara ho és.
