Just acabem de passar Sant Joan. És costum recollir les herbes, arrels, flors i fruits durant aquests dies per acabar fent trobada per a fer la ratafía. Licor aperitiu, digestiu i terapèutic segons les plantes que hi poseu. Hi ha qui n’hi posa fins a 50.
Aquí us en cito unes quantes:
alfàbrega, bossa de pastor, camamilla, camamilla de Maó, cua de cavall, dauradella, dent de lleó, esbarzer, escabiosa, espígol, farigola, fonoll, ginebró, herba de Sant Joan, herba del sucre, herba fetgera, lavanda, lligabosc, llimoner, llor, magnòlia, magraner, malva, marduix, marialluïsa, menta, milgrana, milifulles, nepta, nou verda, olivera, orenga, orella d’os, plantatge ample i estret, poniol, rementerola, romaní, roser silvestre, sajolida, salsa de pastor, sàlvia, saüc, taronger, tarongina, til·la, tomanyí, valeriana i algunes espècies.
És just el licor per a fer pactes. Sembla ser que la paraula “Ratafia” té origen etimològic en l’expressió llatina “rata fiat” que s’utilitzava en aquell temps per a segellar pactes i acords. En Cinto Verdaguer, el sacerdot i poeta català comenta, en un dels seus escrits,
Que la ratafía la va inventar un pagès català quan la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte: rata fiat, queda signat.
En temps de les nostres àvies era comú fer aquest licor així com vi de nous, un macerat de vi amb nous verdes i l’oli de cop que és un macerat d’oli amb hipèric o anomenada també herba de Sant Joan, boníssim per les patecades o cops, d’aquí en ve el nom. Moltes de nosaltres ho estem recuperant i ho fem amb colles, bona ocasió per a trobar- nos, fer petar la xerrada i compartir estones boniques entre totes. I no sé perque ho dic en femení però a les trobades ratafieres hi sol haver sempre 1 home per a cada 10 dones tot i que és ben apreciada per a tots a l’hora de beure-la.
Us animo a tots a fer pactes d’aquest tipus amb la colla i acabar colant-la passada la cuarentena amb un brindis de l’elixir que tindrà tota la nostra energía!!!
