La tardor em porta als primers anys de vida, encara veig a la Júlia de Ca la Solita convidant-me a una beguda vermella que la barrejava amb aigua del càntir, en deia “granadina”.
Estem al pic per a fer sucs de magrana que si és agre els antics en deien: “Oxizacre” i la feien servir de forma terapèutica pel mal de coll o com a refrescant per l’estiu, qualsevol es begui un refresc comercial de cola, diria la meva mare.
Sóc fan de les begudes naturals, m’agrada recuperar velles costums i compartir-les perquè no es perdin.
Abans el feien deixant fermentar el suc i un cop fermentat hi posaven sucre (4 onces de suc per 7 unces de sucre) i es deixava bullir fins a fer un xarop que es guardava pels constipats d’hivern o per barrejar amb aigua i fer el refresc l’estiu. Els francesos encara tenen la costum de prendre’n els mesos de calor.
El savi Dioscórides parla també d’una espècie de vi de magrana que es feia deixant reduir en calent el suc d’aquesta fruita, es diu “roete” i s’utilitzava com a diürètic i per problemes digestius.
Jo avui us convido a recuperar aquest nèctar de magrana ple de vitamines, algun mineral i agradable al paladar. El podem fer ara i se’ns servarà per a tot l’hivern o fins i tot per l’estiu. Els magraners ens esperen per a oferir-nos els seus fruits, a veure si així vetllem per a ells i no deixem que els tallin els braços quan passen les desbrossadores.
