Segons la directora, “cada vegada que hi ha pertorbacions de l’entorn, com ara riuades com el Leslie o el Gloria dels últims anys, el temporal arrossega les plantes, les fragmenta i aquestes van quedant en zones de platges fluvials” i s’accelera el procés. A més, la seva propagació posa en risc zones d’alt valor ecològic, com són les pastures i els boscos de ribera. El que fa la planta és competir amb la resta de vegetació i, ràpidament, les va desplaçant i va guanyant terreny. “El bestiar no se la menja i no hi ha constància que cap altre animal ho faci”, afirma Puigvert.
Un nou tram de control
Aquesta planta al·lòctona es troba sobretot a les capçaleres del riu Ter i Freser al Ripollès així com alguns dels afluents. Els treballs de control se centren en les zones altes del riu (des de Setcases fins a Vilallonga de Ter) per evitar que es propagui aigües avall. Enguany, a més, s’està actuant en un tram nou, com és la desembocadura de la riera de Tregurà. Uns treballs que van començar a mitjans d’octubre i que finalitzen aquesta setmana.
Des del 2005, es pot dir que està “més controlada que abans” però ja s’assumeix que no es podrà extingir. Una de les dificultats és que la budleia es ven com a planta ornamental i hi ha gent que la té als jardins de casa. “Cal molta pedagogia i que la gent entengui que no es poden tenir plantes exòtiques perquè continuen escampant la llavor al medi”, remarca.
Una brigada de cinc treballadors de la Fundació MAP, dedicada a la inserció de persones amb discapacitat, s’encarreguen dels treballs. El coordinador de l’àrea de jardineria i forestal, Agustí Fajula, explica que són feines manuals i també amb l’ajuda de maquinària. A partir de l’any, la planta passa de ser un arbust a convertir-se en un arbre amb el pas del temps. “Un cop passada la màquina, es fa un repàs manual per assegurar que no queda cap plançó”, detalla. Seguidament, les restes es traslladen a un altre punt proper i es cremen.
El cost dels treballs és de 7.175,30 euros.
