Bon dia, ja ens queda poquet, poquet per acomiadar aquest altre any.
Quan s’acosten aquestes festes m’agrada recordar els nervis que hi havia a la meva família quan érem petits. La rabassa arribava grossa i ben foradada del mig perquè la cagada fos ben generosa. Cada any l’abrigàvem amb la manta de llana vella que la meva mare havia guardat per aquest fi. Acostumàvem a alimentar-lo de fruites i verdures del moment, força aigua i sobretot fer-li fer almenys 3 àpats al dia. El de casa menjava tant i tant !!!
Arribava el dia 24 i tots els nens frisàvem per que arribés l’hora de fer-lo cagar. Durant la tarda cadascú es feia el bastó que més li agradava: una canya, un tronc de llenya del llenyer, el bastó de batre les oliveres,… els avis ens ajudaven i alguns hi posaven el seu bastó de caminar.
Tothom ho feia pel capvespre, a entrada de fosc i era l’únic dia que s’acostumava fer-ho, un cop passava aquest dia, el tió ja havia perdut l’encant i fins l’any vinent no podíem tornar a activar-lo.
Recordo que el primer que cagava eren els torrons i les neules que ens menjaríem durant tot el Nadal. A casa fins aquell moment no veiem cap torró, imagineu-vos com ens els esperàvem i que bons que els trobàvem!!!
Després no hi mancaven les taronges i mandarines, les figures de xocolata: monedes, l’ampolla de cava, els tres reis, les cigarretes, els mistos de sucre, els confits d’oliva, les figuretes de massapà: patates, la botifarra, la pera, la poma, la pastanaga, el tall de xíndria, el formatge, el ratolí i si teníem sort algun any ens cagava també els famosos confits de pinyó torrat. Era l’època de l’any que més llamins entraven a casa, sempre mesurats amb seny i amb la condició de repartir-los durant totes les festes.
Al final quan el tió ja no en tenia més ganes deixava anar alguna pesseta o duro i això ja era la senyal d’haver arribat a la seva fi.
No entenc com els tions d’ara tenen cara, van disfressats i caguen bicicletes, joguines de gran tamany, tablets,… com pot ser?
Jo tinc ganes de fer cagar el tió, tió !!!
Molt bones festes a tothom
