L’emergència residencial és un tema més d’actualitat que mai per les dificultats de part de la població a accedir a un habitatge digne. El passat abril, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Vivenda, que entre altres, limita el preu dels lloguers a les zones de mercat residencial tensat, una llista en la qual hi figuren diverses poblacions del Baix Empordà.
Segons la segona onada del baròmetre del CEO -Centre d’Estudis d’Opinió- publicada el febrer de 2024, l’accés a l’habitatge és el segon principal problema dels catalans. A més, cal recordar que l’habitatge és un dret social recollit a la declaració dels Drets Humans.
En els últims temps, causes com la pobresa, la precarietat, els pisos destinats a lloguer turístic, el risc d’exclusió social, els pisos buits acumulats en mans de grans tenidors o els problemes per arribar a final de mes dificulten, amb escreix, l’accés a un habitatge digne.
“Accedir a un habitatge de lloguer assequible és gairebé impossible”
Al Baix Empordà, en general els preus dels lloguers no baixen de 850 euros i els preus augmenten de manera significativa si parlem de municipis costaners com Platja d’Aro o Calonge. A Platja d’Aro, un pis de diverses habitacions costa uns 1.200 euros, mentre que a Calonge els preus ronden els 1.500 euros, uns preus inassumibles per a la gran majoria de la població. Tot i això, encara es poden trobar habitatges per 500€ / 600€, però, malauradament, són una excepció.
Des de Ràdio Capital de l’Empordà hem parlat amb alcaldes i regidors d’habitatge de les diverses poblacions del Baix Empordà per saber quines accions impulsen o volen impulsar per facilitar l’accés a l’habitatge.
- LA BISBAL D’EMPORDÀ
A la capital comarcal, l’Ajuntament ha adquirit i adequat 6 habitatges que entraran en funcionament el pròxim mes d’octubre i estaran destinats a casos d’emergència social. El batlle bisbalenc, Oscar Aparicio, explica que el 2025, quan el Servei Educatiu del Baix Empordà canviï d’ubicació, es destinarà l’edifici a lloguer social, prèvia rehabilitació. En total, es tracta d’uns 20 pisos que el 2025 es rehabilitaran.
Així mateix, Aparicio explica que s’ha informat a l’INCASÒL -Institut Català del Sòl- que se’ls poden cedir terrenys per a la construcció de pisos, acció que ja s’havia fet anys endarrere per part d’altres governs.
- PALAFRUGELL
La regidora d’habitatge de l’Ajuntament de Palafrugell, Margarita Mauri, assegura que hi ha un endarreriment històric de les polítiques d’habitatge i que “accedir a un habitatge de lloguer assequible és gairebé impossible, avui en dia, a Palafrugell”.
Mauri assegura que, des del consistori, s’està treballant en diferents línies pel que fa a polítiques d’habitatge amb mesures com la cessió de sòl públic per la construcció d’habitatges assequibles o l’increment de la borsa de lloguer social.
- CALONGE I SANT ANTONI
A Calonge i Sant Antoni està en marxa el lloguer social de la mà de la cooperativa Sostre Cívic, que ha impulsat “La Sala”, un edifici de 14 habitatges que s’ha destinat, preferentment, a menors de 36 anys. Actualment, la iniciativa ha aconseguit omplir la totalitat dels habitatges d’un edifici, que anteriorment estava en desús.
A més, l’alcalde del municipi, Jordi Soler assegura que l’Ajuntament ha comprat un edifici de 17 habitatges, que cal reformar i posar en condicions, per tal de facilitar l’accés a l’habitatge.
- TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, explica que des del consistori estan treballant per incorporar pisos de la SAREB o pisos que no tinguin cap ús en el parc d’habitatge públic.
Així mateix, Colomí admet que l’administració ha d’actuar per frenar l’especulació perquè l’habitatge és un dret social. A la vegada, el batlle reconeix que és difícil trobar habitatge de llarga durada a Torroella.
- CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ
Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró explica que des de l’Ajuntament treballen en tres línies, la modificació del POUM perquè espais que avui dia són oficines, es puguin convertir en habitatges; modificar, també, espais comercials que han quedat en desús, i, finalment, desenvolupar habitatges en aquells solars que tenen condició d’habitatge de protecció oficial.
A la vegada, el batlle reconeix que amb els salaris actuals és molt difícil llogar un habitatge de forma assequible al municipi.
- PALAMÓS
En el cas de Palamós, des de l’Ajuntament estan començant a treballar en el pla local d’habitatge 2025-2031 del municipi. Raquel Gallego, regidora d’Habitatge, alerta de l’increment de preus que han provocat els pisos d’ús turístic i que moltes famílies s’han vist obligades a marxar del municipi palamosí. A més, la regidora destaca que, per primera vegada, Palamós disposarà de 4 finques de titularitat municipal.
Des de l’Ajuntament també s’ha treballat amb la cooperativa Sostre Cívic per construir l’edifici Terra de Mar, un projecte d’habitatges socials cooperatius. El consistori ha cedit a la cooperativa uns terrenys de l’Avinguda Catalunya per construir el que serà la primera promoció d’habitatges socials cooperatius a Comarques Gironines. Actualment, les inscripcions per accedir en aquests habitatges ja estan tancades.
- SANT FELIU DE GUÍXOLS
Si mirem al sud de la comarca, a Sant Feliu, l’Ajuntament ha comprat els terrenys de l’antiga fàbrica Trachsler on es construiran més de 70 habitatges de lloguer públic. Des del consistori també s’ha adquirit un bloc d’habitatges que es destinaran a lloguer social.
Carles Motas, l’alcalde del municipi apunta que fa poc que la ciutat ha començat a fer polítiques d’habitatge perquè anteriorment només arribaven a cobrir casos d’emergència habitacional.
Amb la nova promoció d’habitatges, l’Ajuntament vol donar l’oportunitat d’emancipar-se al jovent i facilitar habitatge a la gent gran.
Tot i això, el batlle assegura que, tot i les mesures de política habitacional que es prendran, la problemàtica de l’habitatge a Sant Feliu de Guíxols no quedarà resolta.
- BEGUR
Segons Maite Selva, alcaldessa de Begur i Esclanyà, les polítiques d’habitatge són una prioritat del govern municipal. Així mateix, Selva apunta que s’ha fet una modificació del POUM per adequar locals d’Esclanyà per poder fer-hi habitatges de protecció oficial.
A Begur, a les zones de les Arenes i del camp de futbol hi ha terrenys per poder-hi fer habitatges, però l’alcaldessa explica que, de moment, no tenen ningú per construir aquests habitatges.
Municipis declarats zona de mercat residencial tensat
Cal destacar que a la comarca, els municipis de la Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Palamós, Castell, d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Pals, Santa Cristina d’Aro, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols estan dins la zona de mercat residencial tensat i on s’aplica la Llei de Vivenda per regular els lloguers.
Els habitatges d’ús turístic, una tendència creixent, també, al Baix Empordà
En els últims temps, ha augmentat la popularitat dels anomenats habitatges o pisos d’ús turístic, on els propietaris decideixen efectuar lloguers per un temps determinat, normalment en temporada d’estiu, fet que sovint comporta una massificació turística. Això dificulta molt la vida a totes aquelles persones que busquen un habitatge de lloguer assequible i per una llarga estada.
Al Baix Empordà, els anomenats Habitatges d’Ús Turístic (HUT) han augmentat notablement en els últims temps. En total a la comarca empordanesa hi ha 12.603 HUT, sent la comarca de Catalunya que concentra més habitatges d’ús turístic.
En el següent mapa podeu consultar quants pisos turístics hi ha en cada un dels municipis baix-empordanesos.
Si mirem al conjunt de les Comarques Gironines, la demarcació concentra el 44% d’habitatges d’ús turístic de Catalunya amb una xifra de 41.431 habitatges.
Més places turístiques que habitants
Si mirem diferents municipis de la comarca, veurem que hi ha més places turístiques que habitants té el municipi. Un exemple és Pals que, actualment, té 7.805 places turístiques mentre que la població del municipi és de 2.566 habitants. Un altre exemple és Begur amb 9.741 places i 4.229 habitants. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró n’és un altre exemple amb més de 16.000 places turístiques i 12.533 habitants. Torroella de Montgrí i l’Estartit té 14.636 places turístiques i 12.232 habitants.
[Aquest reportatge s’ha elaborat amb fragments d’entrevistes fetes per Maria Alsina]
