El món de la pesca és un món en transformació. Malgrat ser un ofici tradicional i amb molta història, en els últims anys s’ha vist obligat a innovar i adaptar-se a les noves tecnologies i a conceptes com ‘canvi climàtic’ o ‘sostenibilitat’. Al mateix temps, els pescadors també tenen un ull posat en un futur que es presenta incert a causa de la manca de relleu generacional cada dia més evident.
Per conèixer de primera mà com és una jornada habitual dels pescadors de Palamós i com està canviant el seu dia a dia, a Ràdio Capital vam acompanyar els mariners de l’embarcació Solraig durant una jornada laboral de finals d’estiu.
6.45 h, l’hora de sortida
Són les 6 del matí del dijous 25 d’agost de 2022. La tripulació del Solraig es troba al port de Palamós. Són quatre: en Miquel Mir, patró del Solraig i patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós; Manel Figueras, mecànic de l’embarcació; i Sebastian Cervantes i Pedro León, mariners.
Els quatre comencen a treballar, ja que tot ha d’estar a punt per poder començar a navegar a tres quarts de set. Aquesta és l’hora en què totes les embarcacions de Palamós poden sortir del moll i dirigir-se cap als punts on volen pescar aquell dia. Pocs minuts abans de la sortida, des de la coberta i estant envoltats d’altres embarcacions, tinc la sensació d’estar en el punt de sortida d’una cursa, amb tots els participants esperant el tret de sortida.
A l’hora exacte, Miquel Mir, patró del Solraig, posa rumb cap al primer objectiu del dia, la zona on espera poder pescar escamarlà. Ens espera per davant una jornada d’onze hores, ja que no tornarem al port fins quarts de sis de la tarda. Malgrat ser una rutina clarament exigent, Miquel Mir assegura que depèn molt de la climatologia.
Les innovacions tecnològiques a les quals fa referència el patró es van produir, sobretot, al llarg del segle XX. Es va viure un canvi tecnològic que va transformar radicalment la pesca, passant d’una pesca gairebé instintiva a tenir unes eines tecnològicament molt sofisticades. Al Solraig, gran part d’aquestes eines es poden veure al pont, el lloc des d’on el patró controla la navegació i direcció de la nau. Allà hi ha diferents instruments de comunicació amb altres embarcacions, de geolocalització o una pantalla on es poden veure tots els punts de la costa en què han pescat les embarcacions de Palamós alguna vegada, entre altres.
El Solraig és una embarcació de pesca d’arrossegament, cosa que vol dir que l’embarcació s’ha de dirigir fins a un punt concret on es deixen anar les xarxes, que durant unes hores aniran gairebé fregant el fons marí atrapant el peix.
L’arrossegament és una de les tècniques capdavanteres del sector pesquer arreu del món. Sobretot a Palamós, on s’utilitza per pescar l’espècie de més valor comercial i simbòlic: la gamba vermella. Tot i això, en els últims anys la investigació científica ha posat en relleu una problemàtica d’aquesta tècnica, i és que és una de les principals causes de la degradació dels fons marins. És per això que, a Palamós, es va canviar el sistema d’arrossegament per evitar la fricció amb el fons marí.
A les 8 del matí, els mariners deixen anar la xarxa a l’aigua per primera vegada aquell dia.
La xarxa està a l’aigua durant una hora i mitja. Vora les deu és hora de recollir-la, ja amb la sospita per part del patró que la xarxa s’havia trencat durant la pesca. Malgrat que el canvi en la tècnica fa que sigui menys habitual, és un imprevist que a vegades passa i que fa endarrerir una mica l’horari previst, ja que vol dir que s’ha de canviar de xarxa.
Un cop ja està preparada la xarxa nova, es torna a deixar anar a l’aigua. Aquest cop en punt diferent, amb l’esperança de pescar gamba vermella. Després d’això, els mariners seleccionen el peix capturat i el netegen.
Amb tot això, es fa hora de dinar. Són dos quarts de dotze del migdia i, en Sebastian, designat com a cuiner del Solraig, serveix un arròs a la cassola amb marisc a la taula de la cuina. Em comenten que solen dinar més aviat, però que amb el problema de la xarxa s’ha fet una mica tard.
A la sobretaula, van sorgint aquests grans temes i preguntes que envolten el món de la pesca. M’expliquen, com, amb els anys, cadascun d’ells s’ha acostumat a aquests horaris i rutines exigents del mar. També predominen les bromes sobre qui es jubilarà abans. Per la duresa i exigències de l’ofici, els pescadors es poden jubilar fins deu anys abans de l’edat general de 65 anys. Tant en Manel Figueras, el mecànic, com el patró, en Miquel Mir, la tenen a prop. De fet, el patró es podria jubilar el març de 2023, tot i que creu que allargarà “una mica més”.
Cada vegada més limitats
Durant les converses amb la tripulació del Solraig és evident que un dels temes que més preocupa als pescadors avui en dia és la reducció de dies de pesca que està imposant la Unió Europea. Aquest dimarts 13 de desembre, la UE va arribar a un acord sobre les quotes de pesca del 2023, i va fixar una reducció del 7% (tres setmanes) però que es pot rebaixar a un 3,5% (una setmana per vaixell) si s’adopten “mesures compensatòries”.
El sector català, però, avisa que hi ha moltes mesures que ja apliquen i que no se’ls està tenint en compte els esforços que han fet. Concretament, fa nou anys que a Palamós s’aplica el Pla de Gestió Pesquera per regular la pesca de gamba vermella amb arrossegament. És un pla que s’aplica sobre les 16 embarcacions d’arrossegament amb port base a Palamós. És una mesura pionera a la Mediterrània occidental que inclou vedes temporals a tots els caladors durant 60 dies a l’any (gener i febrer, quan la gamba és més petita) i altres mesures com una reducció anual del 10% en el nombre de dies de pesca autoritzats o una limitació del temps permès de pesca, entre altres. L’objectiu, preservar la gamba vermella.
Aquest Pla, doncs, ja redueix exponencialment els dies de pesca de les embarcacions de Palamós. Malgrat això, aquestes limitacions preexistents no s’han tingut en compte en les normatives europees. D’aquesta manera, els pescadors de Palamós disposen de molts dies menys de pesca que les embarcacions d’altres estats. Segons Miquel Mir, això els deixa en una posició en què no poden fallar ni un dia.
Aquesta no és l’única pressió que tenen els pescadors. Mentre veuen com cada vegada tenen menys dies per sortir a feinejar, també veuen com va pujant el preu d’elements indispensables, com el combustible de les embarcacions. D’aquesta manera, es produeix una paradoxa: el pescador necessita sortir a feinejar per guanyar-se el sou, però, a la vegada, sortir del port cada dia surt més car.
Després de la sobretaula, la cuina es deixa recollida i els mariners van a descansar als dormitoris fins que no sigui hora de recollir les xarxes un altre cop.
Segona recollida de xarxa
Són quarts de tres, i els mariners tornen a ser a coberta per recollir la xarxa i veure si hi ha hagut més sort amb la segona captura del dia. Tot i que per uns ulls inexperts la quantitat de gambes i peixos que pugen a la coberta és impressionant, els mariners i el patró del Solraig es mostren decebuts amb la quantitat pescada, i comenten com aquest any s’està pescant molta menys gamba.
De fet, fent una valoració del conjunt de l’any, el patró Miquel Mir assegura que s’ha pescat menys gamba mitjana, grossa i extra, ja que la que es va pescar a la primavera era molt petita. Al mateix temps, però, els pescadors també han notat els efectes del canvi climàtic perquè han pescat gamba blanca, una espècie que solia ser més exclusiva del sud d’Espanya.
El patró explica que es va pescar molta gamba blanca a principis d’any, tot i que en els últims mesos, que és quan n’haurien d’haver pogut pescar més, ha fallat. En general, destaca la pesca de lluç, tot i que també assegura que s’ha venut a un preu baix.
Mentre comença el trajecte de tornada cap a Palamós, els quatre del Solraig es reuneixen a la coberta i comencen a seleccionar la pesca del dia, classificant el peix per espècie i la gamba, per mida. Sorprèn, també, la quantitat de peix que es descarta i que no arribarà a la llotja. Són espècies que no tenen sortida comercial i que, per tant, directament es llença.
Amb gairebé ja tot el peix ordenat i preparat per descarregar quan arribem a port, en Pedro acaba de netejar algunes peces més grosses, com ara un rap.
De tornada al port
Un cop està tot recollit, continuem amb el camí de tornada cap al port de Palamós, on totes les embarcacions tornen a l’hora de la venda de peix a la Llotja. El camí de tornada és tranquil i, des del pont del Solraig, a poc a poc anem veient com es va dibuixant el perfil de la costa. En arribar, a quarts de sis de la tarda, els mariners descarreguen la captura del dia i la xarxa trencada, que s’emporten a reparar.
En aquest punt, només falta un pas més per completar la jornada: que el peix pescat es vengui a la llotja. Pocs minuts després d’haver vist com el descarregaven del Solraig, les captures passen per la cinta i se subhasten. El preu del peix varia segons l’espècie, la mida i el pes, però també segons la seva qualitat i l’hora de la subhasta.
Així és una jornada de feina dels pescadors de Palamós. Almenys ara mateix, ja que si una cosa està clara és que el món de la pesca ha canviat i continuarà fent-ho, a causa de la seva relació estreta amb el medi ambient, el canvi climàtic i la sostenibilitat. A més, hi ha una altra amenaça molt present que l’envolta, i és la desaparició dels oficis tradicionals i la falta de relleu generacional.
Miquel Mir assegura que s’han viscut “uns anys difícils” en el món de la pesca, durant els quals “ha desaparegut el 50% de la flota”.
El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós afirma que la pesca té futur, ja que “pescadors n’hi haurà sempre”. Ara bé, creu que serà un futur forçadament diferent, i que farà canviar també el model econòmic de municipis de tradició pesquera com Palamós.
