L’última alenada repressiva del Règim contra l’independentisme ens ha tocat de ben a prop, aquesta vegada. De matinada i encaputxats, sense ordres judicials i sense identificar-se en alguns dels casos, la policia política nacional s’enduia detinguts -a casa, d’això, sempre n’hem dit segrest- a 16 persones, entre elles dues estudiants de Palafrugell i els alcaldes de Verges i Celrà. És l’enèsima mostra d’impotència d’un règim polític ferit de mort democràtica, però totalment abonat a la llei del més fort com a única taula de salvació nacional.
Aquesta nova operació repressiva, com tot el que està passant al nostre país els darrers temps, passarà factures – de fet, ja n’està passant. No són poques les poblacions de la nostra comarca on els partits del Règim tenen serioses dificultats per poder formar una llista electoral de cares a concórrer a les eleccions municipals del mes de maig. Adés i ara hom avista per la plana a caps de llista de natges en forma de poltrona atribolats, a la caça del veí ingenu o desvagat, però sembla que els arguments emprats ja no convencen massa. I, després de l’actuació repressiva d’aquesta setmana, alguns encara ho tindran més difícil, doncs el mastegat conte de l’Espanya bona -progressista, d’esquerres, federalista, dialogant- ha quedat -com passava a d’altres èpoques, com no ha deixat de passar mai- esmicolat als calabossos policials.
Personalment, me n’alegro. Penso que és demostrar bona salut democràtica que els responsables dels partits abonats a l’autoritarisme i la repressió com a resposta política no tinguin cabuda als nostre municipis. Però no sóc ingenu: sé que hi seran. Perquè són partits de poder i de poder, encara que sigui violent, el règim en té. Si cal, com ja han fet tantes vegades, portaran a gent que ni tan sols és del municipi i avall. I l’horitzó de noves ràtzies contra els dissidents i l’amenaça latent d’il·legalitzacions a les formacions polítiques que els resultin molestes anirà d’augment.
Després hi ha els casos de partits polítics ja extints i que ara busquen mantenir-se a la cursa del propi benestar amb fórmules d’allò més divertides: es diuen independentsi posen en valor no deure’s a cap partit tradicional ni rebre ordres dels de dalt -ells, que porten una vida sencera vivint-ne tan bé, dels partits tradicionals, i essent fidels servidors de l’Amo! Però ara es porta això d’amagar-se del propi passat.
La convulsió política actual, per a terror dels conservadors de la sala, és fascinant mentre la sang no arribi al riu, és clar -i sota aquest règim, això no està assegurat. D’unes eleccions municipals Espanya en va treure, l’any 1931, una República. Així que millor que ningú no subestimi el paper que tenim les persones petites, des dels nostres pobles, per tombar gegants.
