El dotze d’octubre, hi ha qui celebra la descoberta d’Amèrica, el dia de la Hispanidad. L’arribada de Colom a l’actual República Dominicana, després d’una travessa per l’Oceà Pacífic amb tres naus sortides d’algun port, que alguns voldrien identificar amb el Grau de Pals.
Res a celebrar, és la resposta de molts aquí, entre nosaltres. Em fa vergonya celebrar una devastació com la que encara ara s’està fent a Ucraïna i a tants altres llocs del món.
Encara som depredadors, “homo homini lupus” (l’home és un llop per als altres homes) diu un proverbi llatí. Aquests dies s’ha tornat a encendre el vesper entre Palestina i Israel.
Des de fa ja molts anys que s’està denunciant per part dels sud-americans, com a països i com a ciutadans que viuen entre nosaltres, que allò de la “madre pàtria” no és pas acceptable: que el que van fer allà va ser una massacre en tota regla, destruint pobles, cultures i llengües natives.
Fa ja més de dos segles que la majoria dels països d’Amèrica Llatina es van independitzar del Reino de España; uns conflictes que van arribar fins que “el meu avi va anar a Cuba”, com diu l’havanera, fa cent-quaranta anys.
Avui és un dia en què alguns treuen a passejar l’estanquera. El passat diumenge ja van sortir a passejar, per Barcelona, en ocasió de la manifestació en contra de la possible amnistia del Procés.
No sé si ens hi haurem d’acostumar. Però, ja us dic jo, que a Pals hi ha uns resistents que no s’avenen a claudicar de seguir tenint penjada l’estelada del pal més alt de la rotonda de turisme, per vegades que vinguin uns desaprensius a despenjar-la amb nocturnitat.
