La Bisbal d’Empordà ha viscut un any 2024 marcat per diferents decisions polítiques, activitat cultural i reptes en termes de seguretat i successos. Aquest 2024 ha estat una mostra de com La Bisbal afronta els reptes del present amb visió de futur, impulsant projectes que reforcen el benestar de la seva ciutadania i la sostenibilitat del territori. Des de la política local fins a les tradicions i l’esport, el municipi ha continuat consolidant la seva identitat i contribuint al dinamisme de la comarca.
Política
La Bisbal d’Empordà ha viscut un any ple de grans decisions polítiques. L’any 2024 començava amb una fita clau: l’aprovació d’un pressupost municipal de 15 milions d’euros. Aquesta quantitat, definia un full de ruta amb una aposta decidida per millorar les infraestructures locals, enfortir els serveis socials i donar resposta a les necessitats d’habitatge. Aquest últim punt ha estat una de les prioritats del govern local, amb iniciatives destacades com l’impuls del lloguer social, un projecte que pretén garantir que els col·lectius més vulnerables tinguin accés a una vivenda digna. Ho explicava el batlle, Òscar Aparicio, durant el plenari d’aprovació.
Pel que fa als serveis bàsics, s’ha posat en marxa un dels projectes més complexos i a llarg termini: la municipalització de l’aigua. Aquest procés, previst per als propers tres anys, suposarà un canvi estructural en la gestió d’aquest recurs essencial. En aquest context, la resolució definitiva del contracte amb Agbar, declarat nul pel Tribunal Suprem el 2010, ha estat una victòria per al consistori, que no haurà d’assumir els 25 milions d’euros que reclamava l’empresa. L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, explicava la rellevància de l’acord.
La fiscalitat també ha estat al centre del debat polític. El consistori ha optat per mantenir congelades les principals taxes municipals, incloent-hi l’IBI. A més, l’Ajuntament ha acordat que, a partir del 2025, la Diputació s’encarregui de la recaptació d’impostos locals, una mesura destinada a millorar l’eficiència administrativa i reduir costos.
D’altra banda, aquest any ha estat marcat per canvis dins del govern municipal. La regidora d’Urbanisme, Marta Carol, va anunciar la seva sortida del consistori, deixant una etapa de lideratge en projectes clau com la planificació urbanística i la millora de l’espai públic. Gaetan Chapel, regidor del PSC, ha assumit aquestes responsabilitats juntament amb l’àrea de comunicació. Entre els projectes destacats de la seva nova etapa, el consistori ha aprovat una inversió de 45.000 euros per rehabilitar l’edifici de l’antic Ajuntament, que es vol convertir en un espai de serveis i trobada per a la ciutadania.
La seguretat viària també ha generat inquietud, especialment a la zona comercial de l’Aigüeta, una de les més transitades de la Bisbal. L’Ajuntament ha demanat a la Generalitat que impulsi mesures per millorar la seguretat en aquest punt crític, incloent-hi la revisió de senyalització i infraestructures, per tal de reduir el risc d’accidents i garantir una mobilitat segura.
Aquest 2024 també ha estat un any d’acció decidida en favor de la sostenibilitat financera. Una de les grans preocupacions del consistori ha estat el dèficit acumulat de la residència geriàtrica Zoilo Feliu, un servei fonamental per al municipi. El govern ha impulsat mesures per redreçar aquesta situació, assegurant-ne la viabilitat a llarg termini sense comprometre la qualitat de l’atenció als usuaris.
Seguretat i successos
Aquest 2024, la Bisbal d’Empordà ha viscut un any intens en matèria de seguretat. Els cossos policials, tant locals com els Mossos d’Esquadra, han hagut de fer front a incidents de gran impacte social, des de casos de delinqüència organitzada fins a conflictes derivats de les ocupacions d’habitatges. Amb una col·laboració reforçada entre institucions i una ciutadania cada cop més conscient de la necessitat de convivència cívica, el municipi ha pres mesures per millorar la seguretat i l’ordre públic.
Un dels casos més tràgics de l’any va ser el descobriment d’un nadó mort dins d’una paperera al municipi, un succés que va commocionar tota la comunitat. Gràcies a una ràpida investigació policial, es va identificar i detenir la mare, així com altres implicats en aquest terrible incident.
Un altre focus de preocupació han estat les ocupacions conflictives. Actualment, el municipi registra al voltant d’una cinquantena de casos, molts d’ells vinculats a situacions de risc per la convivència. Aquesta realitat ha portat a l’Ajuntament a obrir, l’octubre passat, una oficina antiocupacions per oferir suport als veïns afectats i buscar solucions davant d’aquest fenomen creixent. En paral·lel, es va dur a terme un operatiu conjunt entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra que va culminar amb l’expulsió de set ocupants d’habitatges en situació irregular.
Els robatoris també han estat al centre de l’activitat policial. Els Mossos van desmantellar tres plantacions de marihuana al municipi i van detenir quatre persones implicades en el negoci il·legal. Així mateix, es va detenir un delinqüent multireincident amb més de cinquanta antecedents que havia estat una amenaça constant per a la seguretat dels veïns. La lluita contra aquest tipus de delinqüència ha estat una prioritat per a les autoritats, que han reforçat la col·laboració per abordar casos d’alta reincidència.
Pel que fa a les mesures per fomentar la convivència, la Policia Local ha impulsat campanyes per combatre l’incivisme, amb accions que han resultat en 33 sancions durant el mes de juliol. Aquesta iniciativa busca conscienciar la ciutadania sobre la importància del respecte mutu i el compliment de les normatives municipals.
També ha estat un any amb èxits destacables, com la desarticulació d’un punt de venda de drogues situat en dos habitatges ocupats al municipi. Aquests operatius mostren la capacitat dels cossos policials de donar una resposta ràpida i efectiva a problemes que afecten la qualitat de vida dels habitants.
Medi ambient
El record de la pedregada de 2023, que va causar greus danys materials i la pèrdua d’una vida a la Bisbal d’Empordà, ha estat molt present aquest 2024. Investigadors catalans han publicat un estudi pioner en una revista internacional que aprofundeix en les causes i les conseqüències d’aquest fenomen.
Els científics han analitzat les condicions meteorològiques que el van provocar i han aportat dades clau per entendre millor l’impacte del canvi climàtic en episodis d’aquest tipus. Aquest estudi no només té una rellevància científica, sinó que també pot ajudar a prendre mesures preventives i de mitigació a nivell local.
Cultura
Aquest 2024, la Bisbal d’Empordà ha comptat amb una agenda plena de festivals i activitats que han reflectit la diversitat i la riquesa cultural del municipi. Des del circ fins a la literatura, passant per l’art contemporani i la música, la Bisbal ha demostrat que la cultura és molt més que oci: és identitat, cohesió social i una eina de dinamització econòmica.
Un dels moments més destacats de l’any ha estat la declaració del Drac i l’Àliga de la Bisbal com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquestes dues figures, símbols de la cultura popular local, han estat protagonistes de festes i celebracions que han atret centenars de visitants al municipi. La distinció, atorgada pel Govern de la Generalitat, també suposa un pas important per garantir la preservació i la continuïtat d’aquest patrimoni, que uneix tradició i modernitat.
Entre els festivals, el Brava Arts Weekend ha estat una de les grans apostes culturals de l’any. Amb més de 2.000 assistents, aquest esdeveniment ha transformat la Bisbal en un aparador d’art contemporani, utilitzant espais històrics i emblemàtics com a escenaris. La combinació de creativitat i patrimoni ha captivat visitants d’arreu i ha demostrat el potencial del municipi per acollir propostes d’avantguarda.
La 29a Fira de Circ al Carrer ha fet un pas més en la seva aposta pel circ inclusiu i sostenible. Els espectacles han destacat per la seva qualitat artística i pel compromís social, amb actuacions adaptades a públics diversos i un fort èmfasi en la sostenibilitat. Aquest model ha consolidat la Bisbal com una de les principals capitals del circ a Catalunya, oferint activitats que han omplert carrers i places i reforçat el teixit comercial local.
El municipi també ha estat escenari del Festival Itinerant de Cinemes Africans, una proposta única que ha portat al Baix Empordà una selecció de films que exploren narratives africanes contemporànies. Aquesta iniciativa ha obert un espai per a la reflexió social i cultural, amb debats i activitats paral·leles que han enriquit l’experiència dels assistents.
Pel que fa a la literatura, la 7a Fira Indilletres ha reafirmat el seu lideratge com a punt de trobada per a autors, editorials i lectors. Amb més de 30 activitats i 40 editorials participants, la fira ha ofert presentacions de llibres, taules rodones i espectacles literaris que han captivat grans i petits. Aquesta edició ha destacat per la seva diversitat temàtica, des de literatura juvenil fins a narrativa d’autor, i per la presència d’editorials emergents. Ho explica un dels organitzadors, Xavier Cortadellas.
Un dels grans esdeveniments a la Bisbal va ser l’Empordà Music Festival on Oques Grasses, Els Catarres, La Fúmiga, Figa Flawas, Coco, Carles Pérez i Dj Dolça, entre altres artistes, van passar per l’escenari del festival. El president de l’Associació Cultural Els Voltors, Jordi Lladó, reconeixia que la voluntat era ser “més competitiu” en comparació amb altres festivals de la zona.
Esport
Aquest 2024, l’esport ha estat un dels grans protagonistes a la Bisbal d’Empordà, no només com una activitat de lleure, sinó com un element clau per a la salut, la cohesió social i la dinamització del municipi. Amb inversions en infraestructures, esdeveniments esportius d’alt nivell i èxits destacats, el municipi ha reforçat el seu paper com a referent esportiu a la comarca i més enllà. Des del suport als esportistes fins a la millora d’equipaments, aquest ha estat un any ple de moviments i ambiciosos projectes de futur.
Un dels grans projectes esportius del 2024 ha estat l’aprovació d’una inversió de 250.000 euros destinada a la millora de les instal·lacions esportives del municipi. Aquest finançament inclou la reforma de pavellons, la millora dels camps d’entrenament i l’adaptació d’espais esportius perquè siguin més accessibles i segurs per a tothom. A més, s’ha donat llum verda a la redacció del projecte per a un nou pavelló esportiu, una obra que es preveu licitar a finals de 2025 i que suposarà una millora significativa per als equips locals i els usuaris.
Un altre punt destacat de l’any ha estat la inauguració de la nova piscina coberta del Club Esportiu Tennis la Bisbal, una infraestructura esperada que ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Girona. Aquest nou equipament no només millorarà l’oferta esportiva, sinó que també es convertirà en un punt de referència per a activitats aquàtiques a la comarca. A més, l’Ajuntament ha aprovat una bonificació del 95% per a la construcció d’aquesta piscina, demostrant el compromís amb el foment de l’esport local.
En l’àmbit de la competició, La Bisbal ha estat seu de tornejos d’alt nivell. Destaca el torneig WTA 125, on la tennista Maria Lourdes Carlé es va endur el títol, atraient l’atenció d’aficionats i mitjans internacionals. Aquest esdeveniment ha posicionat el municipi al mapa del tennis professional i ha tingut un impacte positiu en el turisme esportiu de la zona.
A més, el Sol Gironès Bisbal Bàsquet ha celebrat una temporada històrica, amb una victòria destacada a la Segona FEB que ha portat alegria i entusiasme a l’afició local. Aquest èxit ha reforçat la projecció del club i ha motivat el suport continuat per part del consistori.
