Acaba l’any i fem balanç dels moments més destacats d’aquest 2024 a Palafrugell. A Ràdio Capital, ens submergim en aquest viatge per recordar els esdeveniments que han transformat el territori, tant en el dia a dia com en la projecció cap al futur. En aquest viatge passarem per la política local fins a l’impacte de la cultura i l’esport, passant pels avenços en seguretat i medi ambient.
Política
El 2024 ha estat un any intens a Palafrugell en l’àmbit polític, amb projectes clau per a l’habitatge, la salut i la participació ciutadana. També s’ha viscut un relleu important a l’alcaldia, amb Juli Fernández deixant el càrrec per donar pas a Laura Millán, la primera alcaldessa del municipi.
L’any començava amb la presentació del pressupost municipal de 2024 per part de Juli Fernández en un acte, davant d’una cinquantena de persones. Fernández subratllava les inversions en habitatge social, sostenibilitat i participació ciutadana com a prioritats clares per al pressupost de 2024, que superava els 52 milions d’euros. Poc després, es tancava la liquidació del pressupost de 2023 amb un romanent positiu de més de 6 milions d’euros. Aquesta quantitat es destinaria a projectes pendents.
Una altra fita destacada va ser la jornada participativa del Pla de Salut 2024-2028, que va involucrar ciutadans i tècnics per definir les prioritats en salut pública. Aquest projecte reflectia el compromís del consistori amb la implicació ciutadana en les decisions clau.
En l’àmbit de l’habitatge, Palafrugell va fer passos importants. Es va aprovar el Pla Local d’Habitatge amb mesures per fomentar el lloguer social i evitar l’especulació. El projecte del Cohabiting de Primera Residència també va posar-se en marxa per revitalitzar el municipi. A més, es va signar el primer conveni amb la Sareb per cedir habitatges per al lloguer social i es va ampliar la borsa de mediació fins a 20 habitatges.
Paral·lelament, Palafrugell avançava en transparència i eficiència amb el reconeixement com a Administració Oberta. L’Ajuntament també va impulsar el procés participatiu per configurar l’Agenda Estratègica 2040, un full de ruta per establir els pilars de la transformació del municipi en els pròxims anys. Ho explicava l’exalcalde del municipi, Juli Fernández.
A l’equador de l’any, Fernández anunciava que deixaria l’alcaldia per assumir un càrrec a la Generalitat, destacant el llegat del seu equip. Va proposar Laura Millan com a successora, i aquesta, en un ple municipal extraordinari, va ser elegida com a nova alcaldessa. En el seu discurs, Millán posava èmfasi en la importància de la rehabilitació d’infraestructures per reactivar els barris i garantir l’equitat al municipi.
Seguretat
La seguretat ha estat una de les prioritats del 2024 a Palafrugell. Aquest any, la Policia Local ha reforçat la seva presència i accions preventives per garantir l’ordre i la convivència al municipi. Operacions contra la delinqüència, controls de trànsit i mesures per millorar la proximitat amb la ciutadania han estat els pilars de la gestió.
Un dels grans passos d’aquest 2024 ha estat la inauguració de la nova oficina de la Policia Local a Calella de Palafrugell. Aquest espai, actiu durant la temporada d’estiu, buscava millorar la proximitat amb els veïns i visitants, gestionant denúncies i incidents a les zones de platges. Durant el primer mes de funcionament, es van registrar 18 denúncies, principalment relacionades amb actes incívics.
En paral·lel, la Policia Local va intensificar els controls de trànsit i seguretat a tot el municipi. En un mes d’agost especialment actiu, un 25% dels vehicles aturats en controls d’alcoholèmia van donar positiu, evidenciant la necessitat d’aquestes mesures. També es van instruir 7 atestats per infraccions amb patinets elèctrics, reforçant la vigilància en l’ús d’aquests vehicles.
Les accions policials van continuar amb operacions contra la delinqüència. A principi d’any, es va detenir un home que acumulava 18 detencions per robatoris i furts. Aquest cas posava en relleu el problema de la reincidència delictiva. També es van dur a terme intervencions destacades contra el tràfic de drogues, amb la identificació de 64 persones i cinc denúncies per tinença en operacions a diversos establiments del municipi.
Al llarg de l’any, altres accions policials van incloure la detenció d’un lladre que va agredir greument tres dones grans, així com l’arrest de dues dones que intentaven robar oli d’oliva amb violència en un supermercat. A més, es va detectar l’ús de matrícules falsificades en vehicles estrangers i es va denunciar un grup de joves per utilitzar bengales en espais no autoritzats. D’altra banda, en el marc de la prevenció, es van destinar recursos a intensificar el control d’actes incívics. Això incloïa operacions en què es van identificar dotzenes de persones i es van imposar sancions per tinença de drogues i conducció sota els efectes de l’alcohol.
Cultura
El 2024 ha estat un any replet d’activitat cultural a Palafrugell, consolidant el municipi com un pol d’atracció artística i creativa. Grans esdeveniments, com el Festival de Cap Roig, el Festival Ítaca o la Cantada d’Havaneres, s’han combinat amb iniciatives locals i homenatges a figures emblemàtiques. També s’han posat en marxa projectes culturals amb una clara aposta per la descentralització i l’accessibilitat.
El calendari cultural començava amb la presentació de la 62a edició del Carroussel Costa Brava, conegut com el Carnaval dels Carnavals. Aquesta festa, punt culminant de les Festes de Primavera, va mantenir la seva essència amb desfilades plenes de color i participació popular.
Paral·lelament, la Biblioteca de Palafrugell inaugurava un espai dedicat a l’escriptor Tom Sharpe, una figura literària molt vinculada al municipi. A més, aquest equipament cultural va destacar amb un projecte pioner: oferir 150 obres d’art en préstec, una proposta que ha estat molt ben rebuda per la comunitat. A finals d’any també es va anunciar el tancament temporal de la Biblioteca per obres, amb l’objectiu de millorar les instal·lacions per continuar oferint serveis de qualitat.
A l’estiu, la música va prendre el protagonisme amb la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella, que enguany va comptar amb una retransmissió especial a Ràdio Capital de l’Empordà en llengua de signes. L’acte també va incloure un homenatge emotiu a figures vinculades a la tradició marinera. Un altre moment destacat va ser el Festival Ítaca, on Sílvia Pérez Cruz, una de les veus més reconegudes del territori, va protagonitzar el concert de cloenda del festival a l’escenari de la cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell, exhaurint totes les entrades.
Un dels èxits més notables de l’any va ser el Festival de Cap Roig, que va finalitzar la seva 24a edició amb gairebé 50.000 assistents. Aquest esdeveniment, un dels més prestigiosos del país, va portar al Baix Empordà artistes de renom internacional com Estopa, Sopa de Cabra, Raphael o The Corrs. El director del Festival de Cap Roig, Juli Guiu destacava durant la presentació d’enguany l’èxit de l’edició del 2023.
Per la seva banda, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, en la seva 13a edició, va descentralitzar la seva programació per arribar a més espais del municipi. A més, va oferir una programació variada que es va complementar amb xerrades i col·loquis amb grans fotògrafs.
Finalment, Palafrugell va tancar l’any cultural amb l’entrega del Premi Peix Fregit a Albert Juanola, en reconeixement a la seva trajectòria al municipi. I com passa en cada edició es va presentar l’edició del 2024 de l’anuari Crònica d’un Any, a càrrec del filòleg Fèlix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés. Aquesta publicació recull els fets més destacats del darrer any a Palafrugell i serveix de memòria històrica del municipi.
Medi Ambient
Aquest 2024 el municipi també ha fet passos importants per millorar la gestió de residus, conscienciar sobre l’estalvi d’aigua i preservar el patrimoni natural. No obstant això, també ha hagut de fer front a polèmiques relacionades amb urbanisme i desenvolupament.
L’any començava amb una decisió que va generar controvèrsia: l’aprovació de la construcció d’un hotel a la zona d’Aigua Xelida, una de les més emblemàtiques de Palafrugell. Aquesta resolució va provocar les protestes de SOS Costa Brava, que alertaven sobre l’impacte ambiental que aquest projecte podria tenir en el litoral. L’exalcalde del municipi, Juli Fernández, explicava, però que s’havia aconseguit minimitzar l’impacte del projecte en el paisatge.
En paral·lel, es van impulsar diverses mesures per millorar la gestió de residus al municipi. Es va ampliar el sistema de recollida porta a porta i es va licitar un nou contracte de gestió amb un pressupost de 7 milions d’euros. Però tal com passa en altres municipis de la comarca, el tancament de l’abocador de Solius té un pes rellevant sobre la recollida de residus al municipi.
Un altre dels temes clau de l’any ha estat la gestió de l’aigua, una qüestió especialment crítica en un context de sequera. L’Ajuntament va suspendre temporalment les llicències per construir piscines privades i va impulsar una campanya informativa per conscienciar sobre l’estalvi d’aigua. També es va crear una comissió tècnica per redactar una nova ordenança d’estalvi hídric que reguli el consum en l’àmbit municipal.
En l’àmbit de la preservació de la fauna, el consistori, amb la col·laboració de l’àrea de Medi Ambient, va impulsar un projecte per a la conservació del duc, una espècie emblemàtica de l’Empordà. Aquesta iniciativa s’ha convertit en un referent per a la protecció de la biodiversitat local.
També cal destacar les accions de SOS Costa Brava contra projectes urbanístics que consideren invasius, com els 22 habitatges que podrien afectar els Jardins Rubió i Tudurí, a Calella de Palafrugell. Aquest col·lectiu ecologista ha presentat al·legacions per evitar que aquest espai singular es vegi afectat.
Esports
L’esport ha estat un motor de cohesió social i èxits al llarg del 2024 a Palafrugell. Amb esdeveniments que han reunit centenars de persones i esportistes locals que han destacat en competicions d’alt nivell, el municipi ha demostrat el seu compromís amb la promoció de l’activitat física i la millora de les seves instal·lacions.
L’any va arrencar amb bones notícies en l’àmbit de l’handbol. Quatre jugadors i dues jugadores de Palafrugell es van proclamar campions al Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, un èxit que reafirma la qualitat de la formació esportiva al municipi.
Una altra fita destacada va ser la celebració de la 30a edició del Míting d’Atletisme de Palafrugell, que va reunir uns 500 esportistes d’arreu. Aquest esdeveniment va ser especial perquè es va estrenar la nova pista d’atletisme, una infraestructura llargament esperada per la comunitat esportiva. Aquesta millora va permetre que el míting comptés amb un format renovat i més atractiu per als participants i el públic.
Pel que fa a les infraestructures, es va iniciar el debat sobre la reforma del camp de futbol del Gregal, una demanda històrica de les famílies del futbol base del CF Palafrugell. Els equips i els pares van expressar la necessitat de poder fer ús d’aquest espai en comptes d’entrenar majoritàriament a l’Estadi. El regidor d’esports, Isidre Tenas, explicava que des de l’Ajuntament ja estaven buscant solucions per millorar la situació per al futbol base del municipi.
L’any esportiu també ha estat marcat per l’edició 2024 de l’Oncotrail, una de les proves més solidàries del Baix Empordà, es retransmetria conjuntament per Ràdio Capital i Ràdio Palafrugell. Aquesta col·laboració posa en relleu el compromís del territori amb l’esport i la solidaritat. Finalment, Palafrugell va celebrar la seva primera edició de la Cursa de Sant Silvestre, una iniciativa que ha fomentat la participació ciutadana i ha consolidat l’esport com a eix vertebrador del municipi.
