Sant Feliu de Guíxols és una de les localitats més dinàmiques del Baix Empordà i on el 2024 ha estat carregat de grans passos en política local, problemàtiques en termes de seguretat i preocupació per l’accés a l’habitatge. Les decisions polítiques han impulsat projectes ambiciosos, com el Museu Carmen Thyssen, i han obert debats sobre transparència i governança. En matèria d’habitatge, s’han plantejat solucions davant l’augment dels preus del lloguer i s’han impulsat projectes innovadors com el Walden XXI.
La seguretat també ha estat un punt central, amb operacions policials destacades i crítiques per la gestió de recursos. Pel que fa a la cultura, el municipi ha reafirmat el seu lideratge amb esdeveniments com el Festival de la Porta Ferrada i iniciatives per posar en valor el patrimoni local. I en l’àmbit esportiu, les competicions internacionals i els desafiaments en les instal·lacions han marcat un any de contrastos.
Política
Sant Feliu de Guíxols ha estat protagonista d’un any intens pel que fa a projectes, però també per algunes controvèrsies. Un dels temes més rellevants ha estat l’aprovació del projecte pel futur Museu Carmen Thyssen, un projecte cultural que es preveu que dinamitzarà el municipi i atraurà visitants. El batlle del municipi, Carles Motas, explica que el projecte s’ha de dividir per poder executar-ne les diverses fases.
Malgrat la magnitud del projecte, l’oposició ha denunciat manca de transparència en la gestió del govern de Carles Motas, acusant-lo d’una comunicació deficient sobre els processos relacionats amb les obres i la gestió dels recursos. A més, els grups de l’oposició han decidit unir-se per crear un portal informatiu que asseguri la pluralitat i garanteixi un accés alternatiu a la informació.
D’altra banda, el consistori ja ha iniciat els estudis de l’estructura de l’edifici de Can Rius, que ser un espai cultural. El debat s’ha intensificat amb la proposta de trasllat del nou asil Surís a la Fàbrica Surera Buscars, un projecte que busca integrar la regeneració urbana amb la cura de la gent gran.
En paral·lel, l’Ajuntament, conjuntament amb Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, ha impulsat un pla estratègic per fomentar l’ocupació i l’economia conjunta. Aquest projecte, que pretén potenciar les sinergies entre els tres municipis, marca un pas important en la cooperació intermunicipal al Baix Empordà, però ha estat analitzat amb certa prudència per part de l’oposició.
Un altre punt clau de l’any han estat les ordenances fiscals per al 2025, que inclouen un augment de la taxa d’escombraries. Aquesta decisió ha generat crítiques de l’oposició i ha reforçat les tensions en els debats del ple municipal. L’alcalde del municipi, però, reconeixia que el tancament de l’abocador de Solius impactaria de ple en la pujada d’aquesta taxa.
D’altra banda, la Generalitat ha tret a subhasta tres immobles procedents de l’herència dels germans Anlló. Aquesta operació ha posat sobre la taula la necessitat de definir amb claredat el futur del patrimoni històric i immobiliari del municipi, generant debat sobre la seva destinació i impacte.
Habitatge
Un dels temes que ha ocupat el debat local a Sant Feliu de Guíxols ha estat l’habitatge. L’augment en el preu dels lloguers, la manca d’habitatge i els lloguers de temporada han estat els temes centrals. Per això, s’ha posat sobre la taula la necessitat de buscar i oferir solucions per garantir un accés digne a l’habitatge.
Durant el 2024, el preu mitjà del lloguer a la zona de Sant Feliu de Guíxols i Palamós ha registrat un augment notable. Aquesta situació ha provocat una gran pressió sobre moltes famílies i ha encès els debats sobre com garantir l’accés a un habitatge digne en un context de creixent demanda i poca oferta assequible.
Com a resposta, el ple municipal de Sant Feliu va aprovar un paquet de mesures per fer front a l’augment dels preus del lloguer. Entre aquestes accions, destaca la compra de tres finques amb un cost de 916.000 euros, que permetran construir 70 habitatges públics de lloguer. Aquesta aposta és una de les més significatives en anys recents per reforçar el parc públic d’habitatges al municipi.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha adquirit un habitatge finançat gairebé íntegrament, en un 90%, per la Diputació de Girona. Aquest immoble es destinarà a polítiques socials i se suma als esforços per proporcionar solucions a les persones més vulnerables. L’objectiu és, no només atendre les emergències socials, sinó també garantir una oferta estable i a llarg termini.
Un dels projectes més innovadors de l’any ha estat la posada en marxa del Walden XXI, el primer cohabitatge cooperatiu per a gent gran a Catalunya. Aquesta iniciativa combina sostenibilitat, convivència i autonomia per als seus habitants, oferint una alternativa al model tradicional de residències. Les obres ja han començat i s’espera que aquest projecte serveixi de referent en l’àmbit de les polítiques d’habitatge col·laboratives.
Seguretat i successos
Aquest any, els cossos policials han dut a terme diversos operatius importants a Sant Feliu de Guíxols, incloent-hi el desmantellament d’un punt de venda de drogues considerat clau a la comarca. També s’han registrat múltiples detencions, com la d’un home amb 500 grams de marihuana i la de sis individus acusats de robar 90.000 euros en efectiu.
Els robatoris violents també han generat alarma. Un dels casos més greus ha estat la condemna a 15 anys de presó per un intent d’assassinat amb ganivetades, un fet que va commocionar els veïns. Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra han protagonitzat accions destacades, com el rescat d’un home a una milla mar endins.
Un tema que ha generat polèmica ha estat la situació del polígon industrial, amb denúncies per robatoris recurrents. Això ha motivat una demanda per instal·lar més càmeres de seguretat per part del grup municipal de Junts. A més, el Sindicat Independent de la Policia Local ha estat crític amb el govern municipal per la negativa a pagar les hores extres realitzades durant la temporada d’estiu, la qual cosa ha posat en evidència tensions en la gestió dels recursos humans del cos policial.
També cal destacar la col·laboració entre diversos municipis del Baix Empordà, com la Bisbal d’Empordà, Calonge i Torroella de Montgrí, per reclamar mesures més contundents contra els delinqüents multireincidents. Aquesta unió respon a la preocupació per l’impacte d’aquests delictes en la qualitat de vida dels habitants.
Finalment, la Policia Nacional ha expulsat un delinqüent multireincident del municipi, en un moviment que busca reduir la reincidència i millorar la seguretat. Aquestes accions mostren que, tot i les dificultats, hi ha un esforç constant per enfortir la seguretat al municipi.
Cultura i festivals
L’any 2024 ha estat molt intens en l’àmbit cultural a Sant Feliu de Guíxols. Festivals, iniciatives museístiques i esdeveniments populars han marcat el calendari, consolidant el municipi com un referent cultural al Baix Empordà. La cultura ha esdevingut no només una eina d’entreteniment sinó també un motor econòmic i social, amb projectes que aposten per la continuïtat i la innovació.
Sant Feliu de Guíxols ha començat l’any amb el seu Carnaval, un dels més esperats de la comarca. La rua va comptar amb gairebé 60 colles participants, un èxit rotund que va omplir els carrers de música, color i una gran assistència de públic. Aquest esdeveniment és un dels màxims exponents de la tradició popular al municipi.
Pel que fa a l’oferta museística, destaca la reobertura del Museu d’Història de la Joguina, que ha ampliat l’exposició amb el doble de peces. Aquesta renovació suposa una gran oportunitat per reforçar el patrimoni cultural i atreure visitants. També cal mencionar l’avanç en les obres del futur Museu Carmen Thyssen, que vol situar Sant Feliu com un destí imprescindible per als amants de l’art i la cultura.
En l’àmbit dels festivals, Sant Feliu consolida el seu lideratge amb la confirmació que l’Idilic Festival continuarà al municipi fins al 2027. A més, el Festival de la Porta Ferrada es prepara per desestacionalitzar la seva activitat, amb concerts fora de la temporada d’estiu. Això forma part d’una estratègia per dinamitzar l’agenda cultural durant tot l’any. Aquesta mateixa aposta es reflecteix en la decisió de licitar el contracte de gestió del festival pel 2026 per 10,5 milions d’euros, reafirmant el compromís municipal amb la continuïtat i l’excel·lència artística. Així, el consistori va acabar prorrogant la gestió del festival a The Project un any més. Ho explicava el regidor encarregat del Festival, Josep Saballs.
També hem de recordar la figura de Quimeta Serra, ceramista i pintora de gran renom, que va morir aquest any als 96 anys. El seu llegat artístic és un recordatori de l’impacte que tenen els creadors locals en el panorama cultural.
Esports
L’activitat esportiva a Sant Feliu de Guíxols ha comptat amb competicions d’alt nivell, però també amb esdeveniments populars. Malgrat alguns desafiaments, com el manteniment d’infraestructures, aquest any ha consolidat l’aposta per promoure l’activitat física i l’esport de competició.
El 2024 ha estat un any intens per als amants de l’esport a Sant Feliu de Guíxols. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’acollida de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, en què 175 ciclistes van pedalar per la ciutat. Aquest esdeveniment no només posa Sant Feliu al mapa del ciclisme internacional, sinó que també atrau aficionats i impulsa el turisme esportiu.
Un altre moment important ha estat la celebració de la Marnaton eDreams, que va reunir gairebé 700 nedadors en una competició que combina esport i respecte pel medi marí. També cal mencionar la 53a edició de la Guíxols-Medes, on Luis Torn en altura i Xavier Rocas en la categoria A Dos es van proclamar guanyadors. Aquestes proves han reforçat el vincle de la ciutat amb l’esport nàutic.
Tanmateix, no tot han estat bones notícies. L’estat de la piscina municipal ha estat motiu de controvèrsia, amb denúncies persistents per problemes de manteniment. D’altra banda, dos recintes esportius van patir robatoris i destrosses, un fet que va generar preocupació entre els usuaris i va reobrir el debat sobre la seguretat a les instal·lacions municipals.
