Coraile Fargeat debuta en el llargmetratge en aquesta pel·lícula francesa que barreja terror i acció i que protagonitza Matilda Lutz.
Tres homes casats rics es reuneixen anualment per anar de cacera. Però aquesta vegada, un d’ells ve acompanyat de la seva amant, Jen, una jove que desperta ràpidament l’interès dels altres dos. Aïllats en una casa en mig de desert, les coses es compliquen dramàticament per a ella quan un dels altres homes la viola. Jen reclama justícia o si no, amenaça en fer pública la seva infidelitat a la seva dona. En veure que el seu món està en perill, amb els seus amics decideix matar-la. Donada per morta enmig del desert després d’una dramàtica caiguda, ella s’aixecarà per sobreviure i venjar-se dels seus atacants, com una autèntica final girl, de la manera més sanguinolenta possible.
Vaig veure aquesta pel·lícula, farà quasi un any en el Festival de Sitges, en el qual es va erigir com una de les grans propostes més sanguinolentes. Però en aquesta ocasió Revenge va més enllà de la venjança del seu propi títol. És una història d’empoderament femení, una proposta de gènere perfecte pel moviment #MeToo. Feu un salt de fe i creieu que la protagonista pot sobreviure a una caiguda impossible, per deixar-vos endur per una de les propostes de gèneres més contundents de l’any.
La posada en escena de Coraile Fargeat és també exquisida i demostra que no fa falta ser home per fer pel·lícules de gènere tan contundents com aquesta. S’agraeix que eviti discursos i missatges explícits innecessaris i que l’acció i les imatges parlin per elles mateixes. Més mèrit té que aquest sigui el debut d’aquesta directora de la qual esperem amb ànsies la seva següent obra.
Revenge és una obra violenta i sanguinolenta amb girs de guió inesperats que és una catarsi brutal per la seva protagonista i per una una directora que es reivindica i al mateix temps ens ofereix un festí pels amants del terror i del fantàstic.
- Publicitat -
