Guy Ritchie té un problema. El que va ser l’aclamat director de Lock & Stock i Snatch. Cerdos y diamantes s’ha convertit en un dels pitjors directors de blokcbusters quan manté inalterable el seu estil. Les seves millors pel·lícules daten del 1998 i el 2000. Entremig, només es salva RocknRolla (2008) una tornada als seus orígens i Operación U.N.C.L.E. (2015) que no semblava en absolut una pel·lícula seva. I és que quan ha volgut fer altres coses, però al mateix temps ha volgut mantenir la seva identitat li ha sortit el tret per la culata. Les dues pel·lícules de Sherlock Holmes, tot i Robert Downey, Jr., són dos desastres, eclipsats per la magnífica reinvenció televisiva del personatge. El que va fer amb Sherlock Holmes ho ha volgut aplicar a la llegenda del rei Artur, emmirallant-se amb aquesta obra mestra que és Excalibur de John Boorman. El resultat és un despropòsit, possiblement el més gran de la seva carrera si som capaços d’oblidar Barridos por la marea.
El despropòsit segurament no sigui completament culpa seva. Durant el rodatge van haver-hi moltíssims problemes. La productora és Warner i la pel·lícula té moltíssims punts amb comú amb aquest altre desastre natural cinematogràfic que va ser Batman v Superman. No sé què els va passar pel cap quan van pensar que reversionar la llegenda d’Excalibur agafant com a referent les pel·lícules de superherois de DC era una bona idea.Rey Arturo peca dels mateixos defectes que aquestes pel·lícules. Guions mal escrits, sense cap tipus de coherència, actors desubicats, remuntatges continus i un a inundació de CGI per tot arreu. Els remuntatges que ha patit la pel·lícula es noten molt perquè en moltes ocasions les escenes no lliguen entre sí. Si això li afegim l’estil personal que Ritchie ha volgut posar en cada plànol, que no lliga en absolut amb el personatge, aconseguim convertir la cinta en la pitjor de l’estiu, sempre que no hagiu vist Emoji.
Arthur, un jove que viu en els carrers de Londonium. La seva vida canvia quan es topa amb l’espasa Excalibur. Arthur haurà d’aprendre a dominar l’espasa i els seus poders. A més, es trobarà amb la jove i misteriosa Guinevere, i nous reptes, com ara defensar el poble de la tirania del malvat Vortigern.
El repartiment és prou atractiu, però qui s’endú la palma és Jude Law en el paper d’aquest dolent d’opereta que és Vortigen. No espereu trobar tampoc bones interpretacions, malgrat Charlie Hunnam, Astrid Bergès-Frisbey (l’actriu catalana d’Orígenes), Djimon Hounsou, Jude Law, Eric Bana i Anabelle Wallis. Aquesta última s’està fent una carrera impressionant de frcassos entre Annabelle, La momia i aquesta.
El resultat ha estat un merescut i estrepitós fracàs en taquilla. La pel·lícula ha tardat quasi tres mesos en estrenar-se aquí, la qual cosa ha permès que circulessin còpies pirates setmanes abans. Un aplaudiment, una vegada més, a les distribuïdores espanyoles.
En resum, una absoluta pèrdua de temps amb res aprofitable. Si us pensàveu que no podia haver cap pel·lícula aquest estiu, després de Transformers: El último caballero en què els minuts en el cine es fessin interminables, us equivocàveu. I mira per on que al final resulta que les dues pel·lícules comparteixen temàtica.
- Publicitat -
