Em comuniquen la trista notícia que ha mort la Rosa Regàs justament quan surto de la Biblioteca Nacional d’Espanya, a Madrid, a una casa que, com molts sabeu, la Rosa es va estimar profundament i que va tenir l’ocasió de dirigir durant un temps. La Rosa ha mort a Llofriu a casa seva, una casa que vaig tenir la sort de visitar amb freqüència, sobretot fa 17 anys, quan em va demanar que l’ajudés a catalogar a la seva biblioteca personal, una biblioteca espectacular, que amb la companya Susana Ruiz vam tenir l’ocasió d’intentar endreçar.
I és que el món de les biblioteques, els llibres i l’escriptura ens unia. La Rosa vivia amb passió tot el tema literari, va dedicar-hi tota la vida. Crec també que és remarcable explicar la seva generositat. Com a directora la Biblioteca de Palafrugell i mai va tenir un no a les meves peticions perquè fes presentacions, perquè s’incorporés a tertúlies, de fet vam organitzar els cafès amb la Rosa, doncs sempre estava contenta de compartir el seu pensament amb els usuaris, també la recordo a casa, vaig tenir la sort que va voler estar amb nosaltres i acompanyar les meves filles la recordo recomanant que organitzessin un diari al seu institut que escrivissin que no deixessin mai de queixar-se per escrit, d’explicar els seus pensaments i ser reivindicatives, perquè és que si alguna cosa cal destacar de la Rosa és la seva llibertat, era una dona lliure i es manifestava per tots els poros aquesta manera de ser.
Fa poques setmanes a Palafrugell vam poder rebre-li un petit homenatge, va rebre el diploma al Mèrit Ciutadà i vam poder aplaudir-la, aplaudir la seva trajectòria en una vila que se l’ha estimat perquè sempre ha pogut col·laborar amb tot el que se li ha demanat i sabem que se l’estimava amb profunditat.
Vull donar les gràcies també als seus cinc fills per com la van cuidar, per la paciència, per l’estima. Un dels últims comentaris que em va fer la Rosa fa poc va ser que se li estaven morint tots els amics i tots els amants i em mostrava preocupació Però estic convençuda que sabia, igual que sabem tots ara, que no, que som una legió totes les persones que l’estimem, que agraïm la seva amistat, que la continuarem llegint, que la recordarem profundament i que li estarem enormement agraïts.
Descansa en pau, Rosa.
